El Pont

Un relat de: Capità Borratxo
Plou, plou molt.
Els núvols, grisos, em tapen el sol.
Camino, xop.
Un pont,
que travessa un riu desbordat,
apareix sota el meu dol.
M'enfilo al muret,
sabent,
que de res servirà el consol,
alhora que un calfred
em recorre el cos, moll,
i es va concentrant,
petit, petit,
fins al melic.
I si caic?
I si em deixo caure?
I llavors, la sensació, des del melic, s'estén,
pertot,
i em deixa veure, rere el plor,
la claror a l'altre cantó.

Comentaris

  • el pont[Ofensiu]
    Xunxi | 31-03-2011 | Valoració: 10

    si,si, molt maco el camí de la por a la llum en l’últim instant , i les sensacions, dibuixades en el “melic”, felicitats

  • ah, se m'oblidava...[Ofensiu]
    joandemataro | 29-03-2011

    gràcies pel teu comentari al meu poema, ets molt amable
    fins aviat
    joan

  • ben portat el poema...[Ofensiu]
    joandemataro | 29-03-2011 | Valoració: 10

    de la foscor , a la tenacitat per pujar els murs i veure noves esperances, la claror que et guia a nous camins
    et felicito
    una abraçada primaveral
    joan

l´Autor

Capità Borratxo

61 Relats

131 Comentaris

55289 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Biografia:
L'endemà d'aquella nit tot va ser nou. Però res no podria amb les seves ganes d'escriure. El capità va fotre's un bon glop d'aiguardent i obrí el llibre en blanc per la primera pàgina, tot escrivint:

"L'endemà d'aquella nit..."



Si voleu res, us deixo el meu e-mail:

rubenroca77@hotmail.com

Gràcies per tot! (sobretot per les correccions, comentaris, valoracions, etc.)