FILADÈLFIA, a Cabdella ( cartes de l´apocalipsi a les 7 esglésies)

FILADÈLFIA, a Cabdella
Estesa sobre el foc de Karkaumene
igual que un cor que infiama a cada lapse,
batecs són de l'amor els que et mantenen viva,
en saber el ten nom escrit en lletres d'ambre.

Nascuda al doble espai de la veritat oculta,
creuant el ten dintell secret, silent s'escolta
la paraula del cor, que sávia et pren i et guia.


T'estimo Filadélfia !
ciutat d'amor i vi sohre un altar de verge.
La nau que es va botar al teu port caboteja i escora,
peró la por ja no hi rau al pit del qui governa.

El mon es girará del dret en arribada l 'hora
en qué fals i orgullós s'amorrin fina a terra
per a mastegar la pols que , arrogants, aixecàren.

Filadélfia, fidel, nina estimada d'un ull que mira i calla,
antany has llevat most que dóna a tot cor temple
i a mi em feres cadell de lleó fort, quan era feble.

I restarem dempeus, a la fi, prop de la porta
Com dos columnes de la Ciutat de Déu,
i escriuré al basament la única bellesa
dels noms del qui m´estimen i t´estimen,
com en un tronc on neixin gavarreres.