FESTA MAJOR

plens de melangia i delicadesa... és un plaer compartir poesia i relats amb tu a RC

moltes gràcies pispireta per ser tan amable amb els teus comentaris
rep una gran abraçadeta des de mataró
joan ;-)

Tal com escrius passava i així esta escrit en un llibre que vaig publicar.
M’encanta aquest relat. Salutacions.

Quant acabava el ball i tots els veïns tornaven a casa era l’hora més divertida, en mig de crits i rialles i d’algun que el xampany ja li arribava al clatell, la negra nit ens angulia per els camins i dreceres del bosc, sempre hi havia algun capitalista que portava un lot que encenia i apagava a la seva conveniència, la foscor ens apagava la vergonya, ens atrevíem a coses que no haguérem fet a ple dia, les noies s’aguantaven la faldilla perquè no les remanguèssim i quant alguna li posaven la mà al cul, quasi sempre la bufetada era per el que menys culpa tenia. El camí es feia molt curt, cada vegada quedava menys gent, cadascú anava trencant pels corriols que els portaven a la seva casa de pagès, els homes els tocava dormir a la païssa, els llits estaven ocupats per les dones i la mainada, a més sols tenien temps de trencar el son, doncs el gall com que no havia anat de festa els despertava a trenc d’alba.

Caram, m'has fet retrocedir als anys setanta i vuitanta, a Vallgorguina, el poble on estiuejava i on la màgia de l'envelat encara em perdura a la memòria. Ho has descrit amb tendresa i una prosa poètica preciosa. La darrera paraula del relat li dóna molta força. M'encanta. Una abraçada.

Aleix