Cercador
Fent camí
Un relat de: gypsy- Compartir:
La història sempre es repeteix. És possible que la vida sigui un cercle tancat, una el•lipse, un bucle en el temps o res de tot això. Veus passar la teva existència i la dels que tens més a prop. La mort mai no es cansa de venir curosament i empènyer el pom de la porta que ens és tan familiar, doncs és la llar on vivim. Entra sense avisar. Potser només ens vol espantar i no desitja endur-se ningú encara.
Mentrestant, nosaltres volem més temps per viure, per estimar, per estar junts, per compartir petits grans triomfs i fracassos.
Després, hi ha l’altre cercle -el dels hospitals- les proves, els metges, la indiferència, sovint. En aquest cercle tampoc és bo d’entrar-hi, sobretot si les coses van mal dades i ja no queden esperances. Però és clar, hem de morir d’una manera o altra, més tard o més d’hora. Potser el més dur és veure com van morint els éssers que estimem, tot i que sigui el nostre egoisme el que ens faci sentir tristesa i una tènue decepció -que mica en mica s'engrandeix- de com anem fent camí.
gypsy
Comentaris
-
La mort no existeix[Ofensiu]Pau Mora | 27-12-2011
És la vida la que s'acaba. és tant meravellosa que no pot durar per sempre. Entristir-se perquè s'acaba és fer-li un lleig a la vida. Enlloc d'entristir-nos pels que se'n van hem de d'alegrar-nos en homenatge al que han viscut.
-
valorar la vida ja que no sabem [Ofensiu]liudmila | 22-12-2011 | Valoració: 10
quan ens "toca" a marxar... Per això, el qui viu la vida com si fos el seu últim dia, ho fa amb les prioritats que indiquen el seu camí... Tan la Biblia, com els altres fonts espirituals, ens fan reflexionar: "Qué és que faries AVUI, si sabries que ja no serias DEMÀ?"
BON NADAL! -
una tènue decepció[Ofensiu]franz appa | 22-12-2011
El títol em remet sense pensar-m'hi a una cançó d'Esquirols: "fent camí per la vida/em tocarà menjar la pols/ ficar-me al mig del fang/ com han fet molts".
Només ficant-t'hi al fang, mossegant la pols, pots fer el camí, i només fent el camí avances, i és així que també el desfas, perquè el que és cert, irremeiablement cert, e´s que té un final.
Si el mires d'un costat, doncs, des de la fita, et pot semblar que tot és un desfer. Si mires els camins dels que avancen abans que tu, et podrà semblar que res no té sentit. però si mires el camí que fan els que et vénen al darrera, te n'adones que tu pots ser una peça més per alleujar el seu camí. Si mé no, com en la cançó citada, per avivar amb el cant el pas dels companys.
I això, creu-me, ja és molt, sobretot quan es fa amb la saviesa i bellesa que tu saps esmerçar-hi en el cant, en la poesia.
Una abraçada!
franz
l´Autor
377 Relats
2797 Comentaris
450979 Lectures
Valoració de l'autor: 9.89
Biografia:
Hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa.
Salvador Espriu