Fem nostres els camins

Un relat de: rautortor

Ens movem per camins
que encara no són nostres.
Per posseir-los, cal petjar-los
amb empremtes pròpies,
desar-los sense mirar enrere
ja que els trams viscuts
prompte esdevindran metàfora.

Els ulls van marcant el sender
tot vestint-lo d’expectació,
de temptejos i aventura;
els peus el segueixen fidels,
esperonats per la curiositat,
i el fan seu en transitar-lo.

Obrir camins sense cloure’ls
és la llei i el fat del caminant,
seguir-los malgrat els dubtes,
viure’ls a desgrat dels titubejos.
No se sap mai si l’atzar ens durà
a les portes d’algun paradís.



Foto de Marbom. Estany Kulikalon (Tayikistan)

Comentaris

  • Comentari[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 31-10-2022 | Valoració: 10

    Relat molt suggerent i interessant. Valorem al fer cami.
    Enhorabona.
    Salutacions,

  • Sempre endavant[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 12-08-2022

    Pot ser una bonica metàfora de la vida . Sempre endavant , la sorpreses ens esperen.

    M'ha agradat molt !!.

    Cordialment

    Rosa

  • Caminant per la vida[Ofensiu]
    Prou bé | 09-08-2022

    Mira! Tot el poema el trobo magnífic! Però faré allò de comentar algun vers: m'agrada convertir el passat en metàfora. I l'optimisme pel què podem descobrir, al final del poema.

    Amb total cordialitat

  • No t’ho puc dir ..[Ofensiu]
    kefas | 08-08-2022


    .. perquè no hi he estat mai, però diuen que als paradisos només s’hi arriba pels camins de dins i per poca estona.

l´Autor

rautortor

221 Relats

752 Comentaris

137721 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Raül Torrent i Torrent (Menàrguens, 1945)

A més d’un sentimental impenitent, em considero un lletraferit sense remei. La docència, la història i l’arquitectura són la meva dèria i conformen bona part de les meves metes; la poesia, en canvi, és la companya de viatge, complaent i seductora, que tothora m’ajuda a descobrir qui sóc.




Fotografia d'Arno Rafael Minkkinen