Cercador
Fem nostres els camins
Un relat de: rautortor- Compartir:
que encara no són nostres.
Per posseir-los, cal petjar-los
amb empremtes pròpies,
desar-los sense mirar enrere
ja que els trams viscuts
prompte esdevindran metàfora.
Els ulls van marcant el sender
tot vestint-lo d’expectació,
de temptejos i aventura;
els peus el segueixen fidels,
esperonats per la curiositat,
i el fan seu en transitar-lo.
Obrir camins sense cloure’ls
és la llei i el fat del caminant,
seguir-los malgrat els dubtes,
viure’ls a desgrat dels titubejos.
No se sap mai si l’atzar ens durà
a les portes d’algun paradís.
/cloudfront-eu-central-1.images.arcpublishing.com/prisa/P5GFIKLW35EMHOKFPOFYZDW4UE.jpg)
Foto de Marbom. Estany Kulikalon (Tayikistan)
Comentaris
-
Comentari[Ofensiu]Joan G. Pons | 31-10-2022 | Valoració: 10
Relat molt suggerent i interessant. Valorem al fer cami.
Enhorabona.
Salutacions, -
Sempre endavant[Ofensiu]Rosa Gubau | 12-08-2022
Pot ser una bonica metàfora de la vida . Sempre endavant , la sorpreses ens esperen.
M'ha agradat molt !!.
Cordialment
Rosa -
Caminant per la vida[Ofensiu]Prou bé | 09-08-2022
Mira! Tot el poema el trobo magnífic! Però faré allò de comentar algun vers: m'agrada convertir el passat en metàfora. I l'optimisme pel què podem descobrir, al final del poema.
Amb total cordialitat -
No t’ho puc dir ..[Ofensiu]kefas | 08-08-2022
.. perquè no hi he estat mai, però diuen que als paradisos només s’hi arriba pels camins de dins i per poca estona.
l´Autor
196 Relats
684 Comentaris
125178 Lectures
Valoració de l'autor: 9.89
Biografia:
Raül Torrent i Torrent (Menàrguens, 1945)A més d’un sentimental impenitent, em considero un lletraferit sense remei. La docència, la història i l’arquitectura són la meva dèria i conformen bona part de les meves metes; la poesia, en canvi, és la companya de viatge, complaent i seductora, que tothora m’ajuda a descobrir qui sóc.
Fotografia d'Arno Rafael Minkkinen