Felicitats quadregenari!

Quan ella va trucar eren ja dos quarts passats de dotze. Ell ja portava sis o set combinats dins el cos i ella dues pastilles per agafar la son. El seu nom era Josep Maria, i el d'ella Àgata.
- Felicitats - va dir ella.
- Gràcies xata. M'agrada que te'n recordis.
- Com podria oblidar-me'n? Ens vam conèixer el dia del teu aniversari.
Ell era a la torre de Sant Iscle acompanyat. I acompanyat el dia del seu aniversari volia dir acompanyat per: pocs amics, molts desconeguts i un fotimer de paies de bon veure que mai sabia d'on sortien. Tot i la recent, dolorosa i quantiosa separació amb l'Àgata, ell no havia perdut la capacitat d'engrescar el personal i havia muntat una festa de collons. En J.M creia que era una bona senyal que l'Àgata truqués. Potser les coses podien arreglar-se.
Ella era a casa dels seus pares, estirada al llit de bocaterrosa, enfundada en el seu pijama verd, amb els mitjons blancs posats, amb el mòbil a la ma. Es trobava a la mateixa habitació on encara reposaven nines d'infantesa damunt els prestatges de la paret i els apunts de la Universitat als calaixos de l'escriptori. Feia dos mesos que l'Àgata havia aconseguit vendre el pis - a la baixa - que abans havia compartit amb en Josep Maria. A ella no li feia gràcia trucar-lo. S'havia afartat d'aquell porc infidel amb el que s'havia casat.
-Com prova el quatre fent de desena? - va dir ella evitant fer veu de compromís.
-Oh!, bé. No es gaire diferent del tres... És psicològic tot plegat, ja ho saps.
-I què? T'han regalat moltes coses?
-Sé que tenen un regal per a mi, però encara no s'han decidit a donar-me'l.
Tenen? - va pensar l'Àgata. En J.M. no era ni havia estat mai bo per dissimular. Allò era tèrbol. Potser aquesta era la raó per la qual havia decidit deixar-lo definitivament i endur-se amb ella el nens. Segurament ara, en J.M. seria a la torre borratxo, drogat i deixant caure la baba per una de les múltiples amants que queien als seus peus. Tal i com li havia passat a ella mateixa feia ja vuit anys.
Moltes coses? - va pensar en J.M. l'Àgata no era precisament una dona que pensés gaire. Tenia encara una molt bona figura tot i ser mare, un cabell llarg, enrinxolat i lluent color coure que li feia perdre el cap. També una simpatia desmesurada i tot això en que ell s'havia fixat. Però l'Àgata no pensava el que deia. Ella sabia tan bé com ell mateix que la majoria dels regals d'aniversari que havia rebut al llarg de la seva vida havien estat cosa dels seus pares, que ja feia anys que criaven malves en el panteó familiar que tenien a Hostalric.
Ei! Què fots aquí amagat? - va escoltar en J.M. rere seu i l'Àgata per l'altaveu. Era en Jordi, un dels pocs amics que encara conservava el recent quadragenari. A dins hi ha un desori que t'hi cagues!, va, penja, que obriràs el paquet.
-Un moment Jordi..
-Qui és, amb qui parles?
-Un moment Jordi, hòstia!
-No fotis que és l'Àgata!? Ei! Àgata! No vindrà suposo oi?
-Digues-li a aquest brètol que se'n vagi a prendre pel cul - va dir l'Àgata. És clar que no vindré a Sant Iscle! Ja sé què hi fèieu allà cada dos per tres!!
-No, no vindrà Jordi. Vés cap a dins que ara vinc.
-Va Josep Maria. T'estan esperant. Ves-hi que ja t'he felicitat.
-Et truco després d'obrir el regal i parlem. Potser podríem... anar a dinar un dia d'aquests. Tots quatre. Com abans.
-Ja en parlarem. Au, ves-te'n.
-Adéu Àgata.
-Adéu.

En Josep Maria i en Jordi van dirigir-se a la sala de la planta baixa agafats mútuament per les espatlles. La música estrident, els crits de dones perseguides per depravats calents, l' imatge de més de cinquanta persones borratxes tirades per tot arreu no li desviaren però a en J.M., l'atenció que es mereixia aquell immens paquet que reposava al centre de la sala. Tornava la festa. Tornava l'autèntic protagonista. Algú va col·locar-li a la mà dreta un got de vodka amb seven-up i, entre crits de tota mena, va estirar amb l'esquerra l'enorme llaç porpra del paquet. Les quatre parets de cartró blanc van caure pel seu propi pes. En Josep Maria, s'hauria quedat palplantat si no sabés de quin peu calçaven els seus col·legues. Aquesta vegada no era una puta de luxe, sinó quatre. Quatre formidables escultures femelles de carn i óssos. Una per decenni. Quin detallàs - va pensar pels seus endins. Va acabar-se d'un glop el contingut del got, acostar-s'hi per inspeccionar el material, abaixar-se els pantalons allà mateix i dirigir els seus caps rossos i morens en direcció al seu entrecuix. Tots els convidats cantaren a l'acte: FELICITATS QUADRAGENARI!!