Cercador
Faula
Un relat de: Cirerot- Compartir:
l'aigua baixava dels cims
més remots de les muntanyes
esclats de cristall
irisats sota la llum
els pensaments no existien
i podia estar-me quiet
vaig contemplar el naixement d'una flor
i encara avui s'em glaça la sang
quan la recordo esplendorosa
dient-me a cau d'orella:
la primavera
dura un instant.
Comentaris
-
la primavera dura un instant[Ofensiu]Curculla | 23-09-2010 | Valoració: 10
...i un instant no dura ni el temps de pronunciar-ne el nom.
-
la primavera dura un instant[Ofensiu]Curculla | 23-09-2010
...i un instant no dura ni el temps de pronunciar-ne el nom.
-
Poesia de la bona,[Ofensiu]Xantalam | 13-09-2010
la única que s'endinsa, et meravella, i roman per sempre. Llenguatge senzill, contemplació en estat pur, i aquest cop de puny del final que no deixa indiferent.
Enhorabona!
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Càmping qui pugui
- Cor
- Clau de sol
- Pedres a les butxaques
- Betty
- La màquina d'escriure ha estat bevent, no pas jo: (XII) 'Cants de sereno'
- Onzena hora
- Aftermath
- Colors vius al capvespre
- La certesa del moment
- El vent i la sal
- Sota el cel que jo recordo
- Primavera per Tots
- Senzilles, nues i honestes
- marina