Faula

Un relat de: Cirerot

l'aigua baixava dels cims
més remots de les muntanyes

esclats de cristall
irisats sota la llum
els pensaments no existien

i podia estar-me quiet

vaig contemplar el naixement d'una flor

i encara avui s'em glaça la sang
quan la recordo esplendorosa
dient-me a cau d'orella:

la primavera
dura un instant.

Comentaris

  • la primavera dura un instant[Ofensiu]
    Curculla | 23-09-2010 | Valoració: 10

    ...i un instant no dura ni el temps de pronunciar-ne el nom.

  • la primavera dura un instant[Ofensiu]
    Curculla | 23-09-2010

    ...i un instant no dura ni el temps de pronunciar-ne el nom.

  • Poesia de la bona,[Ofensiu]
    Xantalam | 13-09-2010

    la única que s'endinsa, et meravella, i roman per sempre. Llenguatge senzill, contemplació en estat pur, i aquest cop de puny del final que no deixa indiferent.

    Enhorabona!