Fantasmes

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

Imagino l'ombra dels fantasmes nus com una silueta neta, de perfils clars, que es desplaça sense entrebancar-se: en això se sembla al teu poema.
En ell, les lletres es combinen per escriure belles paraules que provoquen ressons, brunzeixen, tritllegen, murmuren, ... i dansen al ritme del vent de la teva inspiració.
El seu pas de ball sovint em deixa bocabadada, com en aquesta ocasió, quan les veig com roden, com salten, com caminen de puntetes de vers en vers, omplin la pantalla de poesia.

Espero que les muses continuïn fent-te companyia molt més temps, ja que jo en gaudiré dels fruits!

T'envio una abraçada confiant que t'arribi en bon estat, a pesar del vent i del fred, i càlida,
Unaquimera

En primer lloc, gràcies pel teu llarg i raonat comentari. Per a mi és molt valuós.

Efectivament, la meva descripció d'un món envellit i caduc, amb tartanes i avions rovellats, és totalment intencionada. No coneixia la reflexió de l'Einstein, però hi estaria completament d'acord. Per altra banda, una humanitat que s'autolimita per intoxicació, no podria oferir un panorama gaire més ufanós del que jo intento suggerir.

Pel que fa a la identitat de l'escriptor, que tant t'intriga, referir-me a mi mateix hauria estat un gest de petulància imperdonable. Encara que t'he de dir que m'has donat una bona idea per a una altra ocasió. L'Autor al que m'estic referint és Manuel de Pedrolo, i l'obra, Mecanoscrit del segon origen. Si no l'has llegit, te'l recomano ferventment. El meu relat, des de la seva petitesa, vol ser un homenatge a aquell gran narrador.

Penjo les meves paraules en aquest poema i no en cap altre, perquè vaig llegir-lo en el seu dia i em va agradar molt. Tots els que ens dediquem a escriure i, per tant, ens barallem o fem l'amor amb les paraules, segons els dies, podem entendre aquest brunzit de les musses, fugint de la nostra taula com fulles, al vent. Un molt bonic poema.

Felicitats i una abraçada

Joan

Michel Foucault deia, més o menys, que l'existència del llenguatge en l'època clàssica era, a la vegada, sobirana i discreta. Si m'ho permets dir-ho, la teva manera d'escriure em transmet aquesta sensació. Molt gratificant.

Sobirana, donat que sobre les paraules ha recaigut la tasca i el poder de "transgredir el pensament". I discreta, donat que és el gran "propòsit enigmàtic" que s'amaga sota tots els signes i els símbols. Algun cop ens preguntem com funciona, quines representacions designa, quins elements retalla, com s'analitza i composa, quin joc de substitucions ens permet assegurar el seu paper de representació (presentació, i escriptura també). Però, a la fi, el nostre comentari, deixa lloc a la crítica oberta...
De totes maneres, aquestes preguntes que ens fem, no queden tancades en sí mateixes. Sempre quedarà una obertura, per la que tot el jocs de semblances corren el risc d'escapar-se (i torno a Foucault): "o de romandre en la nit, si no fos perquè una nova figura de la semblança ve per acabar el cercle -o fer-lo, a la vegada, perfecte i manifest".

Salutacions cordials i moltes gràcies pel comentari.

Mon

d'arribar de vacances i em trobo amb un comentari teu, llarg, científic, meravellós, fet per un forense professional de la poesia i literatura... sobre el meu poema "POEMA HIPOCONDRÍAC".
M'has deixat tocat, bocabadat i admirat del teu art poètic.
Gràcies. Ajuda a seguir escrivint i imaginant nous escenaris on edificar poemes.
Aquest poema teu FANTASMES (jo no en sé com tu de fer anàlisi) és una peça de museu: abstracció, originalitat, imaginació, estructura arquitectònica de la paraula, perfecta i un aire de misteri i ironia subtil al fons.
Gràcies, mestre!
Una abraçada.

Recordo que fa molt de temps que no et llegeixo, però, per desgràcia, veig que el nombre de relats que tens publicats tampoc ha anat massa en augment...

He de confessar-te que la poesia... m'ha agradat molt, jo no sóc massa capaç de fer-ne, sempre dic que el meu fort és la prosa i, en especial els relats curts. O almenys això és el que crec jo. El fet d'escriure assíduament a RC, m'ha permès millorar moltíssim, i escriure coses que mai abans hagués pensat que faria.

Per tot això, i més... he d'agraïr-ho a RC. Tampoc sé ben bé perquè t'ho explico a tu, però... necessitava defogar-me!

Apa, cuida't molt i acaba de passar unes bones vacances! ;-)

Sol_ixent