Fanalets

L'amo del taller on treballava va explicar-me una història. Quan era petit vivia en una part de la ciutat encara en vies de construcció. Els carrers no estaven pavimentats i no hi havia llum. A l'hivern, quan sortia de l'escola ja era fosc. Cada dia la seva mare encenia un llum d'oli i el deixava a l'ampit de la finestra perquè ell pogués orientar-se camí de tornada. Un petit far en la negra nit hivernal d'una ciutat inacabada.

La Nit de Reis, per mi, és la nit dels fanalets. Làmpades de mil formes i colors que amaguen un petit tresor a dins. Un focus de llum tremolosa i gràcil que esmorteeix la vistositat estrident dels colors i les formes geomètriques del paper. Una flama prou viva per cridar l'atenció i delatar la presència d'un infant il·lusionat; però una flama indecisa i delicada malgrat tot, com si no volgués cremar la fràgil estructura que la protegeix.