Famolencs o fantasmes sense llençol

de profunditats, de les quals ningú pot escapar.


"...els racons vedats
estrenyen
falses solidaritats..."

Realment, el món és un lloc hostil encara que ens el pintem de color rosa per sobreviure.

Magnífic poema!
Força i literatura.

...No crec en el camí que mena només a la "plorera". I no sé perquè, en aquesta temporada tots ens pengem -més o menys-al mateix ampit.
EIIII!Que és primavera... i aviat vindrà l'estiu!

Molt bona poesia. Però si tot continua així, crec que no som nosaltres els que en tenim la culpa. Aquest món és prou complicat. El que si que crec és que hi ha molta incertesa sobre el que passa més enllà de la nostra comoditat.
Segur que és un infern. O un milió d'inferns a la vegada. El sofriment d'aquests llocs no crec que el poguem comprendre, perque no ho tenim al davant.
El que és cert és que la nostra indiferència, encara que sigui sense voler, crea una frontera gegant entre els nostres interessos i la seva desesperació.

Una abraçada


Sergi