Cercador
Faig tard
Un relat de: amelie- Compartir:
Ja se m'enrampen
les pestanyes
de rellegir les obsessions inventades
del meu cap.
M'adono que tu ets el fort
i que jo només lluito
en contra meva.
M'envies a la merda
per dins
jo somric
per fora.
Les meves ungles destenyides
i la sang que no raja
em preocupen.
Les puntes obertes
se'm desordenen
i jo ho veig clar!
però no sé si vull
que entenguis aquest relat
i l'escric malament.
El problema és
que els records no són pluja
i que les paraules són sàbies
encara que només s'escriguint.
Una cosa et dic:
No vull jugar...
Comentaris
-
L'escriptor mediocre | 27-10-2007 | Valoració: 10
Intentaré fer un comentari una mica treballat... ejem ejem (escurant la gola):
M'encanta aquesta imatge:
Ja se m'enrampen
les pestanyes
de rellegir les obsessions inventades
del meu cap.
Però crec que les teves obsessions no són inventades, són ben reals i legítimes.
La sang ja rajarà, tranquil·la.
No escriguis malament per ningú. Escriu tal com vulguis escriure, que ningú censuri les teves paraules sense ni tan sols tocar-les.
Si no vols jugar, no juguis.
Després de tot això, et desaconsello que facis cas als consells (¿consells?) que acabo de donar-te.
Ens veiem aquesta nit. Segueix al teu, món, que és més bell i just que el real, jo faré el mateix al meu respectiu; i sigues feliç (ara si que t'aconsello que segueixis el consell), però això ho decideixes tu.
Cuida't
