Cercador
Fàbrica
Un relat de: Buk- Compartir:
Una setmana sense que un treballador
perdi una mà no és motiu d'orgull,
però ells exhibeixen les seves estadístiques
i presumeixen de bona gestió,
es reuneixen en sales netes i ordenades,
amb aroma a cafè (el whisky està reservat
per als grans caps) i es mostren
gràfics i es reciten nombres,
mentre tots es congratulen
i riuen amb gest tort i forçat.
Això repercuteix positivament en l'economia,
i és clar, també està la salut del treballador,
això és l'important, no ens oblidem.
Al cap i a la fi no som monstres.
Tots riuen i mengen pastes de te
mentre fora de la sala de reunions
hi ha altre món on no es riu.
No riu el treballador,
a qui el gerent acomiada
perquè li penja la mà inútil.
Igual que la setmana passada
ningú reia quan treien un dit
ensangonat d'una màquina embussada.
En aquest món on no existeixen corbates
el realment important és no quedar mutilat,
i en el món de dalt, el realment important
és que no pari la producció.
Al cap i a la fi, si són monstres.
Comentaris
-
Ben cert[Ofensiu]Jordi Hill Montes | 25-06-2005
Tot el que explicas es ben cert, per ells no som res més que un pinyò en la seva màquina de fer cales, i un cop ens trenquen en posen un altre.
Ho deia l'Ovidi els fets son els que son i els fotuts sempre els mateixos.
Com totes les veritat m'agrada aquest relat.
Salut i revolta.
l´Autor
60 Relats
104 Comentaris
69760 Lectures
Valoració de l'autor: 9.46
Biografia:
Em pareixen un 11 de maig del 73. A Barcelona, la meva ciutat estimada/odiada per igual.D´ençà fins ara la meva vida ha transcorregut més o menys com la tots.
He participat en diverses antologies, tant de poesia com de prosa, com la de relats en català versió 2.0 i 10x10 microrelats.
També col.laboro amb revistes i projectes varis.
Al 2006 vaig guanyar el tercer premi del II Premi Grau Miró de Haiku, així com un accèssit, en el mateix concurs, per un altre conjunt de haikus presentat.
Per llegir més coses meves, clickeu aquí:
Lluitant a la contra