ets vida

Un relat de: universbrillant
He deixat de creure en els contes de fades. He deixat de creure en els t’estims que es prometen per sempre. He après que sota les aparences d’una persona es pot amagar una realitat que no imaginàvem.

L’experiència m’ha ensenyat moltes coses. Sobretot a viure. Res és tan important com seguir el camí, lluny d’aquells sentiments obscurs que no ens deixen gaudir del present. L’únic present que tenim i que s’esvaeix contínuament. Aprendre a viure amb les alegries acceptant les pèrdues i les derrotes. Conviure amb el dolor inevitable de l’ existència humana i dissipar-lo amb un simple somriure que pot proporcionar felicitat. Ser feliç perquè és així com hem de ser. I fer feliç als altres.

Lluitar pels somnis. Tot es pot complir. Encara que molt sovint, els deixam ensorrats. La por ens limita. Por a no ser acceptat, por a fallar. No ser qui ets per por. Enfrontar-se cara a cara amb els temors i fer-los fora. Trobar la llum on creiem que nomes existeix foscor.

La vida és única. La vida tan sols és teva. Tu ets la vida. I només n’hi ha una.

Comentaris

  • Senzillament[Ofensiu]
    Lecram | 29-01-2019 | Valoració: 9

    Senzillament genial, m'agardat molt el teu el relat...Gràcies Universbrillant dir tant amb tant poques paraules, per recordar-nos que que som vida.

    Em permeto fer una cita d'un llibre que he llegit darrerament, diu així: "La vida, allò que passa quan tu rius."

    Una abraçada

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: