Ets una "borde" nena

Podríeu pensar que soc reservada si hos atrevíssiu a mirar-me els ulls.Potser pensaríeu que soc una persona callada i sense interessos comuns amb ningú,o que simplement em costa que la gent em caigui be i no soc capaç de ser amable ni considerada, que no bui a gent nova al meu voltant i no hos equivocaríeu gaire.
¡Estic farta de que la gent que no conec de res i que m'és bastant igual intenti caurem be!¿ No s'enadonen que no m'interessen?
També em treu de polleguera que aquesta mateixa gent es cregui amb el dret d'atacar-me verbalment quant no aconsegueixen res de mi.
-Ets una "borde" nena-em diuen bastant sovint.
Jo tan sols em limito a aixecar la vista i analitzar a la desvergonyida, en aquest cas, que s'atreveix a interessares pel meu comportament.
I tan sols havent-la vist un parell de vegades ja se que seria jugar amb una gran ventatge i no considero just matxacar psicologicament a una persona que no es capaç d'estar al meu nivell d'anàlisis i reacció vers als altres.
-Suposo-Decideixo contestar desprès de molt pensar i segueixo parlant amb el meu millor amic sense donar-li mes importància.
El noto una mica nerviós i estesat per culpa de l'assetjament constant al que aquesta pesada el te sumes, em sembla que el no, que em consta, li a estat repetit varies vegades li costa d'entendre.
Que li passa? ¿ A part d'estar vora la franja del retraç mental, també es sorda? Penço veient que cada cop pert mes la vergonya i ell, pobret meu, se sent mes incomode.
-Que et passa, estàs gelosa- em pregunta adonant-se que allò que fa em molesta
-Ja t'agradaria que jo n'estigues la meitat del que tu ho estàs de mi-Li responc sabent molt be el que dic.
-Veus com ets una borde-em contesta desprès d'un llarg silenci, aixecant notablement la veu, suposo que intentant intimidar-me.
-Necessites que jo et digui el que ets tu?-li pregunto,tranquila, amb tota la intenció de fer mal-Ja que t'agrada tant treure conclusionts et puc donar totes les meves...
-No segueixis-Em va tallar ràpidament el meu amic-Si continues davant de tothom destorçaràs algú que no es pot defensar de tu.
M'aixeco furiosa a demanar un altre copa amb l'esperança de ser capaç de calmar-me en el curt camí que va de la taula a la barra.
Quan masec de nou, me'n adono ràpidament que la molt estúpida se sent vencedora quan ell no ha fet mes que recordar-me la poca activitat cerebral de la que disposa aquest personatge