Al deixar l'infancia

Un relat de: blackheard

Nomes tenia catorze anys però recordo perfectament com necessitava besar-te aquell dia a la piscina, mentre tan sols l'aigua gelada separava els nostres cossos quasi nus . La innocència i la por d'aquell moment encara es envejada per certa part de mi mateixa que ja no es reconeix en eixos actes.
Després d'aquell estiu em vaig condemnar sense saber-ho a un joc incessant de sentiments i provocacions contradictòries.
Hi va haver amor, hi va haver odi, Peró sempre, hi havia un desig que creixia ràpidament en mi fins a culminar, al cap d'uns anys, en una entrega personal i completa però sobretot sexual.
Va ser tal el plaer que vaig descobrir als teus braços, que em vaig resignar durant anys a ser aquella joguina que recuperaves cada cop que et venia de gust recordar la meva olor.
Va ser tal la meva entrega que creient-me boja d'amor vaig dubtar moltes vegades si la meva vida real no era tan sols una mascara que li posava a els meus sentiments. Fins que de cop un dia vaig comprendre que allò, que duran anys creia que em demanava el cor, no era mes que un reclam molt sonor de la meva pell.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer