Avui que segueixi somiant...

Un relat de: blackheard

Al final hem acabat a casa teva, com tantes altres nits, ansiosos per parlar un xic mes de qualsevol ximpleria que considerem una mica interessant. Com sempre hi ets tu, ell, i, com no, jo mateixa.
Em prometo que no hi tornaré a caure, que ja no buscaré mes un gest insinuant per part teva, si ell s'adonés alguna vegada del que sento per tu, cap dels dos m'ho perdonaria i jo no seria prou valenta per suportar tant dolor.
Comences a parlar amb nosaltres i a confessar-nos una minúscula part de les teves pors vers a la vida. Jo t'escolto meravellada per les teves paraules i sense adonar-me'n em perdo inconscientment en la foscor de la teva mirada, intentant saber quins son els secrets que amagues dins l'ànima.
Tu no toleres tal intrusió i em fas fora sense pietat amb un atac directe.
Els teus ulls es claven incessantment en mi, advertint-me que es l'hora de la retirada i que aquest terreny es massa perillós. Aquest gest em gela el cor tan ràpidament que el fred que desprèn se'm reparteix per tot el cos com si del pitjor verí parléssim.
Amb el cap cot, et demano permís per fer servir la manteta que tens molt ben doblegada al final del sofà i em permets, mes relaxat, que em resguardi d'aquesta sensació.
Segueixes explicant el que et va passar ves a saber quan, mentre ell t'escolta una mica atabalat, i jo ni tan sols t'escolto, només sóc capàs d'olorar la teva fragància que m'envolta completament en forma de falçada.
Ara li tornes a explicar com tantes vegades el fidel que li ets, a un amic, i que mai li fallaries. Recordes de cop l'atac que has deixat a mitges abans del meu canvi sobtat de temperatura, i el reprens de nou sense pietat amb paraules molt cruels que tan sols jo sóc capaç d'entendre.
Aixecàs el cap per mirar-me mentre em baixes dels núvols, te n'adones que el veurem arraulida amb la teva manta. T'entendreix del tot i decideixes tornar-ho a deixar per mes endavant.
-Avui que segueixi somiant -et dius a tu mateix - un altre dia la despertaré...

Comentaris

  • Què maco![Ofensiu]
    ferrys | 09-12-2007 | Valoració: 10

    és realment maco, de debó!
    saps què? jo també intento trobar aquest sentiment per un dels meus relats, que el tinc a mitges, i nomès l'escric quan estic depre. M'ha encantat de debó!
    continua escribint així!
    Per cert, si tens temps mira't algun dels meus relats, i a veure que te'n semblen.

    pd: amb el que has arribat escriure jo no et deixaria somniar! aquest relat enamora!