Ets un despull de la vida

Un relat de: Àlex Casanovas Boada

Ets un despull de la vida,
Oh, pobre criatura,
Com una duna de sorra,
Acoronada pel sol.

La teva pell de maragdes,
Reflecteix la teva tristeza,
Plena d'enyorança, dolça,
Caps uns pares que no vas conéixer.

Estás sol en la vida,
Doncs la teva famíalia,
Va desaperéixer,
Entre les sombres de la guerra.

Has de recorre sol,
Aquest dur camí de la vida,
Igual que els camins del desert de Marroc,
D'on tu veníes.

Ets un despull de la vida,
Una rosa sense pétals,
Un diamant sense brillantor,
Igual que el sol es perd,
Darrera la duna,
Acabrás tu un dia, amic meu,
Sol.


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer