et vull..

Un relat de: universbrillant
Voldria desfer-me de l'embolcall que no deixa respirar al meu cor. Voldria que el dolor marxés lluny de mi a un univers on mai més pugui tornar.
Que el dolor s'esfumi com el fum en l'aire. Que les penes tan sols siguin un malson.
Desitjaria que les llàgrimes no m'ofegassin els ulls i així poder veure la realitat. Que les il.lusions s'han apagat com les flames d'aquell amor.
Cada pas endavant és una raó per tornar al passat. Retornar a aquells dies on la felicitat estava present en mi, dia a dia, segon a segon.
M'agradaria cridar, dir-te tot el que el meu cor està amagant. Però és difícil continuar sense la teva mà. I vull dir-t'ho.
Vull mirar-te als ulls i dir-te que el que tu em dones, ningú mai m'ho donarà. Vull abraçar-te, sentir que els teus braços són unics, que mai en trobaré de millors.
Vull besar-te aquells llavis que tant trob a faltar. Vull dir-te que t'estim, que això no té sentit sense tu.
Visc de somnis que no es compleixen, de il.lusions que es perden amb el temps que passa i tu no hi ets. Visc amagada dins el teu olor. Visc en els records que un dia em varen fer sentir viva.
Voldria donar-te l'amor que mai ens vàrem acabar de donar.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: