Et sento

Un relat de: geraldine

Em perfumes lentament
quan em mires
d'un olor dolç de mel que em fa somriure
Els teus armònics m'empapen el cos
de brisa suau de mar en calma
La teva pell quan inesperadament
i amb un certa suspensió en el temps
rossa la meva mà,
mil particules bombardejen
els meus sentits
I el temps infinit i inexistent
s'atura com el foc d'una espelma quan canvia de sentit…
I en els més insospitats dels meus racons
està latent el desitg dels teus petons
sobre el meu cos.
Peró poc a poc…
En silenci
Deixaré que el temps
Et faci confident del meu secret.

Comentaris

  • Encantat[Ofensiu]
    Piri_socarrat | 23-04-2008 | Valoració: 9

    Hola Geraldine!
    He triat akest poema per enviar-li'l a una persona molt especial per mi que en akest moments viu a Mèxic, i en un dia tant marcat per a nosaltres com el 23 d'Abril compleix anys, així q espere q gràcies a la teua ajuda, el mail que li he enviat li agrade més.

    M'acave d'agregar asi, per poder escriure't,jejeje....Havia entrat moltes vegades per llegir, però mai havia comentat.

    Espere publicar prompte alguna coseta i que t'ajude tb a tu.

    Adeu!

l´Autor

Foto de perfil de geraldine

geraldine

47 Relats

114 Comentaris

58480 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
30 anys acabats de sortir del forn...
encara a relatsencatala!
la meva vida resumida dins aquest espai virtual, es fantàstic!
No penjo ni una tercera part del que escric, però repassant un per un dels meus escrits, me n'adono que son per ordre del primer a l'últim el resum d'aquests últims anys.
Gràcies per estar aquí els que hi sigueu...
Segueixo escrivint, amb una mica menys de temps perquè la meva vida ara te una altre ocupació casi el 100 per 100 del dia, la meva filla.
El meu oxigen, la meva raó de viure!
Seguim a relats en català!