ET REGALE UNA ROSA

Un relat de: Lluís Berenguer
Hui et regalaré una rosa

que mai no marcirà,

la tinc a les mans per tu

quan els teus ulls desperten

amb l’aurora del nou dia.



La llum de la teua mirada

il·lumina el meu esperit,

i escorcolle el teu somni:

anhel d’incondicional amor

que un dia et va trair,

nits diürnes que vas viure,

aquells dies t'arrossegaren

per les pedres del desengany,

temps de silenci i llàgrimes,

de ràbia i de dolor.



Però, hui et regalaré una rosa

que mai no marcirà,

de magnànima bellesa

que tinc a les mans per tu...



A les profunditats de l’anima

naix l’arrel d’aquest present,

saba d’estima infinita

per saciar-te de tendresa

quan et lliure aquesta rosa,

quan m’agafes de la ma.



Hui et regale aquesta rosa

per tota l’eternitat,

doncs l’amor és essència

transitant per l’univers,

és allò que mai no canvia

enmig del canvi,

que mai no mor

perquè és vida...



Jo et regale aquesta rosa

si m’agafes de la ma.

Comentaris

  • Amb molt desentiments. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 07-07-2025

    Regalar una rosa implica molt en el teu desig. L'amor està viu en tot el seu contingut.
    Realment has compost un poema que realça l'amor amb una rosa.
    Preciós, Lluís.

    Aquest no t'ho havia llegit, però ja està.

    Cordialment.