ET RECORDO

Al camí del poble
de rocs i de pols
hi queden ombres
de la noia absent.
Matins de calors,
tardes de freds,
i un pas llarg
als vespres de por.
Cançons d’ocells
a les branques
altes dels verns,
mans que s’atrauen,
mirades vergonyoses
que es fan companyia,
i desitjos de petons
d’aquella pel•lícula
en blanc i negre.

Ara que plou a les nits
i el dia és curt i gris,
ja no es pot curar
la ferida del temps.
Aquells dies de primavera
han quedat embolicats
a la rosa, ara marcida,
que vares guardar
dins del llibre de poemes.