Et busco

És a tu a qui busco...aquella silueta humana que sé que no m'enganyara. Algú a qui poder dir el que penso, sense haver de pensar dues vegades les paraules que deixaré anar. Poder estar al teu costat quan u desitgi, quan tingui ganes de plorar, de cantar, de saltar, de ballar, de riure, de beure, de fumar...Poder fer tot el que faig sola, però amb una altra espurna com jo vóra meu.
Sovint penso, que això no és possible, simplement és fruit d'una idealització de l'ésser i que mai ningú podrà substituir...Et busco dia i nit, i no et trobo, els intents ja s'han esgotat, no sé per on seguir la meva recerca. Els amics que sovint m'envolten són capaços de cobrir totes aquestes ximplaries, però un mur fa que la bogaria s'aturi, que les paraules descarrilades tornin a agafar el seu camí.Et busco a tu, per poder parlar-te sense tabús, per poder parlar amb mi, per quant estigui sola poder trucar-te i compartir el silenci.
És a tu a qui busco...i no et trobo.