Esvalota-ho tot

El Subconscient m'havia segrestat.
Em va posar dins una màquina de pinball amb el terra de la mida d'un camp de futbol i un pendent molt pronunciat. A l'altre extrem hi havia una porta i dos guardians armats fins a les dents amb tota mena de ferralla medieval.
No tenia por, per alguna raó em semblaven estúpids, però vaig mirar-me les mans amb l'esperança de trobar-hi alguna cosa.
Eren buides.
Deien que el Subconscient jugava males passades... el meu no era diferent al capdavall.
De la porta van sortir dues boles d'ivori que rodolaven cap a mi a una velocitat vertiginosa. - Idiota!- vaig cridar- les boles de pinball són de metall!
Els guardians havien començat a córrer i alguna cosa no encaixava, tenia el pressentiment que una de les boles era falsa. Vaig cloure els punys amb força.
Vaig passar-me una bona estona etzibant patacades a les boles i abatent guardians. D'alguna manera sempre colpejava la bola correcta i la dirigia cap a un dels guerrers, que moria aixafat sota el pes de la gran esfera.
Apareixien més boles i més homenots funestos, però algun cop havia de fallar; vaig deixar passar la bola equivocada i l'altra, la que havia d'ésser un miratge, em va esclafar a mi.
Vaig cridar alguna cosa inintel·ligible mentre provava d'aixecar-me.
Aleshores el Subconscient traïdor em va fer desaparèixer: Zas!.
Però la meva Consciència seguia allà dins i observava amb atenció l'únic guerrer que quedava, palplantat com un estaquirot al bell mig del pendent.
La veu del Subconscient, rotunda i clara, va ordenar:
- Vés cap allà i ESVALOTA-HO TOT.
Zas! el guardià va desaparèixer.