Estrany

Em sento estrany. És com si la sort, per primera vegada en la vida m'hagués abandonat. El meu cor bombeja sang amb força, n'estic ben tip de tot plegat, mai no he sabut perdre, ni en vull saber. Jo guanyo sempre!
N'estic fart d'aquests dos! Sempre conspirant contra meu. La Laura, la meva dona, sempre ha estat terriblement desinhibida, per dir-ho amb educació. I en Jaume, el meu únic amic, amic?, s'excita quan la veu moure el culet sota les faldilles curtes, desitjosa d'ensenyar tant com pugui sense que jo acabi cridant. Endevino mirades furtives que em fereixen i m'enfurismen.
He estat dos dies tancat a la presó. Tots dos ho han celebrat rient-se de mi. Ho vaig arriscar tot, amb el cor a la mà. Havia invertit en diferents hotels que mai no van donar-me els guanys que esperava. Quina merda!
Estic fotut. Ho sé. La ràbia em remou l'estómac. Li he mirat el mòbil, i he descobert sis trucades a en Jaume. Va massa calenta aquesta meva dona! En Jaume, a més, l'amic?, n'hi ha tornat tres. Que deuen dir-se? Potser desitjos viscosos amb veu baixeta i respiració excitada. Sóc un cornut! Els fa molta gràcia que hagi anat a la presó.
Està en el lloc equivocat en el moment menys encertat. Així és com vaig acabar a la presó. No puc fer autocrítica, no seria racional. La meva jugada havia estat la d'un mestre. Les meves inversions haurien d'haver estat rendibles. Però aquells hotels, finalment, han estat la meva tomba. No puc fer gaire res més que vaguejar, no tinc ganes, ni temps, ni diners per intentar res més.
Allò que més em fot, sense cap dubte, però, són aquestes trucades, aquests secretets d'aquesta última setmana entre aquests dos traïdors calents mentals. No fa riure, no! Fins i tot, la mare que la va parir, ahir el matí, la van trucar i va tenir la gosadia de marxar del llit, on estàvem mig endormiscats, que de les necessitats seves ja se n'ocupa un altre, per tal de contestar.
El meu amic i la meva dona! Aquesta sí que no me l'esperava. Com més enfadat em veuen, més que riuen. Això no és tot, estimat lector, la broma encara té altres elements.
Resulta que avui és el meu aniversari. En faig trenta! I ningú se n'ha recordat. Deuen estar massa enfeinats. Paciència. No vull fer un drama.
No es pot pas tenir més mala sort. Em toca actuar a mi. Però com tornin a riure, no responc dels meus actes.
No tinc ni un Euro més. Tiro els daus i caic justament davant del formós hotel d'en Jaume. Aquest sí que li dóna guanys. Estic mort. Riu, riu, i res no diu. La Laura se li acut abraçar-lo.
Foto cop a la taula. Tiro el monopoli a terra. Crido: Vosaltres em feu banyes. Crido molt! Fan cara d'al·lucinats. No fingiu, que em teniu fins als collons. Crido més encara. Què me'n dieu de les vostres trucadetes? Això no te explicació, no?
Obro la porta per anar cap a la terrassa. Allà em trobo els meus pares, tots els meus cosins, les nebodetes, els tiets i els avis, alguns amics de la Universitat i, fins i tot, la dona d'en Jaume. Porten barrets, collarets llampants, xiulets i altres estris per celebrar el meu aniversari sorpresa. La meva dona, ai pobreta, em diu que les trucades havien estat justament per això, per fer-me una festa sorpresa. Bé, la sorpresa ha estat mútua, però de festa no sé si en tindrà gaire!