Confessió.

Un relat de: daniroura

Llum de matinada.

Em dic Sònia i tinc vint-i-sis anys, estic casada des de fa sis mesos. Tinc una germana que li agrada escalfar braguetes, d'això n'estava segura des de joveneta: quan hi havia homes, o nens aleshores, s'exhibia de manera humida, gairebé llefiscosa. En tot cas, no vaig saber fins ara fa una setmana que pogués ser tan puta. Em fou infidel, com el meu marit, és a dir la família em va fallar per follar com animals en racons i cantons. Per tenir germana desfermada vaig convertir-me en trista cornuda desolada.

No només tots els elements d'aquest relat tan meu encaixen amb les vostres demandes, sinó que a més per una curiosa coincidència de manera ordenada.

Em sentia gelosa com la gata persa sense tonyina robada per una mestissa de carrer. Havia de preparar la venjança, tot i que seguia estant del tot enamorada i plena de passió pel cos del jove marit, ara tenia el poder de saber què estava succeint i els volia avergonyir fins a la humiliació.

Vaig descobrir-ho tot per un equívoc. Per quedar-me sense bateria, havia trucat amb el mòbil de la germana i el marit m'havia contestat automàticament: amor, t'enyoro. El secret havia estat descobert i ara haurien d'afrontar la culpa.

Vaig utilitzar els mòbils per tal de citar-los en un hotel, com si un a l'altra s'haguessin enviat missatges, el mòbil del marit va proposar, i la germana soleta i assedegada va contestar afirmativament.

Porto un abric llarg i absolutament res a sota. Obro la porta i ella és a sobre. Se sorprenen i estan aterrits. Em trec l'abric i obren uns ulls com taronges. Què mireu? Pregunto. Això és el que heu estat fent i ho sabíeu des de fa setmanes. Estic horroritzada per l'escena.

En Pere em besa dolçament i m'introdueix la llengua dins de la boca, la Marta comença a moure's, de nou, no li havia donat temps a desenganxar-se, tímidament i lentament. Una llàgrima em rellisca galta enllà. Allò hauria d'haver estat un èxit, però és un enorme fracàs.
Una bogeria!

Comentaris

  • Rehola! [Ofensiu]
    Unaquimera | 07-04-2007 | Valoració: 10

    Quina alegria, saber de tu després de tant de temps, saber que ets viu i actiu!

    Per cert, enhorabona pel teu microrelat inclòs en un lloc d'honor al llibre: un encert fer coincidir tots els temes en un sol text de manera coherent i ben lligada!

    És la teva una història breu, però forta, ben tramada encara que no insistent en detalls i sentiments, que es delaten mitjançant emocions tot just apuntades...
    Plas-plas-plas: un aplaudiment per a tu!

    Veig, a més, que tens moooltes obres noves publicades, així que hauré de tornar a passar per anar-les descobrint... ho faré de gust!

    No vaig poder saludar-te el dia de la presentació de l'obra: el fet de coincidir amb tants autors desconeguts fins llavors va provocar un munt de salutacions caòtiques i de ocasions perdudes... oh, llàstima!
    M'hagués agradat força fer-te una abraçada en directe, però com que no va poder ser, m'he de conformar en enviar-te una de virtual... això sí, ben forta!
    Unaquimera

  • daniroura[Ofensiu]
    Nina Abril | 26-03-2007 | Valoració: 10

    Hola, ens vam conèixer a la presentació del llibre 10x10 microrelats, i ja t'ho vaig dir llavors, però t'ho volia tornar a dir ara, en forma de comentari: El teu relat em va encantar!!!

    Molt original haver fet un relat amb les 10 categories, i a més ho has fet sense forçar el relat. Genial.
    He vist que has fet alguns canvis molt encertats.

    Et seguiré llegint!

    Nina Abril.