Cercador
Estimo la paraula
Un relat de: silvia_peratalladaEstimo la paraula,
el vers, i la meva guitarra,
la veu que em canta en ciutats amagades,
l'aire que acompanya les ments silenciades,
i la revolta dels pobles, banderes i punys, dances i batalles.
Estimo la saviesa
d'aquells que, sense saber,
apareixien atrinxerats, rojos en combat
davant l'opressió, la pell cridava revolució
i m'escolto les històries, sentint-me més aprop de la presó.
Estimo aquesta vida
i el somriure dibuixat sense mida,
els bons llibres, els camins que fan guanyar,
les parets amb missatges, la propaganda alternativa
les pedres preparades i la platja on vaig a somiar.
Estimo el meu llegat
tot això que explico i el que m'he deixat,
el poble que em va fer créixer i els qui m'han acompanyat,
la mare que em va parir, que em va animar a lluitar,
i les terres i els arbres que fa tants anys que em veuen jugar.
Comentaris
-
Oohh!![Ofensiu]AtzaVaRa | 12-06-2005
que xulo!!
estic una mica adormida per a fer-te un comentari com cal, però només et dic que...podria ser un altre poema candidat al recital, no?
vinga maca,
cuida't!!
AtzaVaRa -
Guspira | 10-06-2005
Bona nit Silvia!! Primer de tot moltes gràcies pels teus comentaris! De debó!! Sempre t'anima saber que hi ha gent com tu que et llegeix i que et comenta amb sinceritat tot allò que escrius!
Segueix estimant tot aixó que dius, estima-ho sempre! Crec que la felicitat es saber estimar tot alló que t'omple per dins, i totes aquestes coses que dius a la poesia ho són! No hi sobra cap! La platja on vaig a somiar... el bronzit del mar al fons, l'escalfor de la sorra encara calenta pel sol, la foscor, tancar els ulls... hi ha res de més preciós!!?? Ho dubto...
Estima els teus origens, tots els que van lluitar i encara lluiten per la llibertat... deixa't guiar pels teus instints... i no deixis d'escriure!
Un petó!
Guspira
l´Autor
507 Relats
1383 Comentaris
581870 Lectures
Valoració de l'autor: 9.66
Biografia:
Crida ben fortdona lletres,
versos i acords.
Dona'm aire,
dona'm petons,
dona'm el roig,
vull foc al cos.
Dona'm un somriure
i un parell d'il·lusions,
només una mirada
lliure de malsons.
Dona'm alegries
dona'm un mesclat,
un mai de maria
i una tarda al teu costat.
http://silvianimfa.blogspot.com/
silvianimfa@gmail.com
Últims relats de l'autor
- La reina dels somriures
- L'essència
- Plantem cara?
- Et dono els meus ulls
- Per ell, sempre serà primavera
- el nostre secret
- tots els títols que se m'acudeixen són tòpics, quasibé tant com el propi poema, de manera que he decidit no posar-ne.
- construcció
- PESCALLUNES
- Trencant murs
- com si haguéssin arribat les ombres
- Subtilment, salvaguardant versos
- El fràgil art d'un gest senzill
- Definitivament, és estrany...
- hi ha qui....