Nou hores

Un relat de: Sempre_teva

Nou hores, mai m'havia fixa't amb que son nou hores. Insignificants per qualsevol persona.
Nou hores, d'un dia qualsevol, passen a sa feina. Ni ens adonam del temps, i ja ha passat.

Ara per jo és diferent, aquestes nou hores, son les que hem separen de poder xerrar amb la gent que estim, son les que me fan tenir sòn a les 6 de l'horabaixa, son les que me desperten a les 5 del matí.

Nou hores, que tota la meva vida les he despreciat, no les he prestat atenció, i ara s'han rebel·lat, apareguent d'una manera clara i precisa.

També son les nou hores que hem separen de tu, crec que no m'en havia adonat de lo que ets per jo fins que he estat aquí, a nou hores de diferència. És gracios pensar que ara anam al reves, tu dorms, jo visc, jo dormc, tu vius… Es extrany, avesada a xerrar tant amb tu, ara esta vetada per aquestes nou hores.
Pens que m'agradaria dir-t'ho, que m'agradaria que sabesis que el meu cor, ha tornat a botar, i que tu n'has estat el responsable, pens que seria lògic. Peró hem fa por, no se el que, que hem diguis que no sents el mateix, o que realment ho sentis… Tenc tanta por a deixar-me estimar de nou.

Sería fantastic, que m'estimassis nou hores, crec que es una mida bastant justa, per no embafar-mos ni tu, ni jo.

No se perque cony m'hi fixo tant amb les nou hores si realment estam a 1000000 km de distancia.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Sempre_teva

Sempre_teva

7 Relats

6 Comentaris

4686 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Hola! Jo som na Joana Maria, tenc 21 anys. Soc de Mallorca. A primera vista, per la gent que no hem coneix gaire, o que m'acaben de coneixer, diven que som una persona que pareix que he d'esser molt antipatica, i que impos respecte, als que es volen acostar. Però la gent que ja hem coneix diu que soc molt extrovertida i simpatica. Això d'escriure, ho faig desde el 14 anys, però hi ha hagut varis anys de la meva vida que ho vaig deixar, perque quan volia escriure mai m'agradava lo que hem sortia. Ara ho he tornat a fer, perque hem relaxa molt, sobretot perque no som una persona que conta massa la coses que li pasen. Apart mai vull que ningu llegeixi res del que escric, hem fa molta vergonya, i així hem llevare un poc aquesta fobia.