Nou hores

Nou hores, mai m'havia fixa't amb que son nou hores. Insignificants per qualsevol persona.
Nou hores, d'un dia qualsevol, passen a sa feina. Ni ens adonam del temps, i ja ha passat.

Ara per jo és diferent, aquestes nou hores, son les que hem separen de poder xerrar amb la gent que estim, son les que me fan tenir sòn a les 6 de l'horabaixa, son les que me desperten a les 5 del matí.

Nou hores, que tota la meva vida les he despreciat, no les he prestat atenció, i ara s'han rebel·lat, apareguent d'una manera clara i precisa.

També son les nou hores que hem separen de tu, crec que no m'en havia adonat de lo que ets per jo fins que he estat aquí, a nou hores de diferència. És gracios pensar que ara anam al reves, tu dorms, jo visc, jo dormc, tu vius… Es extrany, avesada a xerrar tant amb tu, ara esta vetada per aquestes nou hores.
Pens que m'agradaria dir-t'ho, que m'agradaria que sabesis que el meu cor, ha tornat a botar, i que tu n'has estat el responsable, pens que seria lògic. Peró hem fa por, no se el que, que hem diguis que no sents el mateix, o que realment ho sentis… Tenc tanta por a deixar-me estimar de nou.

Sería fantastic, que m'estimassis nou hores, crec que es una mida bastant justa, per no embafar-mos ni tu, ni jo.

No se perque cony m'hi fixo tant amb les nou hores si realment estam a 1000000 km de distancia.