Pots veure la lluna? Jo demà voldria veure el sol....

Un relat de: Sempre_teva

Hi ha persones que ens ensenyen a llegir, mentres ens guien la mà perque tambè sapiguem escriure.

Hi ha persones que ens ajuden a contar les coses i a sabre la magnitud del perquè de totes aquestes coses...
Hi ha persones que ens ensenyen de ben petits a cumplir les nostres obligacions amb un simple imperatiu, sense mes conversació per arribar a un acord...
Hi ha persones que ens inspiren millor i major conexió, i també n'hi ha que les despreciam tenguem l'edad que tenguem....

I finalment hi ha gent, més be poca gent, que ens ensenya a mirar i a observar amb deteniment les coses que ens rodejen i a aturar-mos amb coses insignificants que ens fan grossa l'anima sense adonar-nos compte....

Despres de pocs anys viscuts, pas a observar amb deteniment aquelles "coses" intangibles que fan que d'alguna manera hem senti millor....

Tants i tants moments gravats a la meva retina, que fan que practicament sigui impossible fotografiar-los per recordar-los.....

Si tenim dos ulls, l'anima podria ser bé el tercer amb profunditat, l'ull que sap aturar el temps, l'ull que tots i cada un de noltros tenim mort en algún moment de la nostra vida...

La vida s'ha d'aprofitar i la bellessa que tenim al nostre abast si algu ens ensenya a trobarla...

DEIXE'M SENTIR AMB LA MIRADA, QUE ESTIMO LES COSES QUE M'ENVOLTEN....

Comentaris

  • El valor de estimar[Ofensiu]
    Falciot blanc | 30-04-2008

    Les persones que tenim la sort de ensopegar amb aquesta gent que ens ensenyen a mirar, a observar el que ens Rodeja som molt afortunats i a més tenim la oportunitat de compartir i de ensenyar a altres persones uns valors que van molt més enllà de lo purament materialista. Un relat molt encertat

l´Autor

Foto de perfil de Sempre_teva

Sempre_teva

7 Relats

6 Comentaris

4930 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Hola! Jo som na Joana Maria, tenc 21 anys. Soc de Mallorca. A primera vista, per la gent que no hem coneix gaire, o que m'acaben de coneixer, diven que som una persona que pareix que he d'esser molt antipatica, i que impos respecte, als que es volen acostar. Però la gent que ja hem coneix diu que soc molt extrovertida i simpatica. Això d'escriure, ho faig desde el 14 anys, però hi ha hagut varis anys de la meva vida que ho vaig deixar, perque quan volia escriure mai m'agradava lo que hem sortia. Ara ho he tornat a fer, perque hem relaxa molt, sobretot perque no som una persona que conta massa la coses que li pasen. Apart mai vull que ningu llegeixi res del que escric, hem fa molta vergonya, i així hem llevare un poc aquesta fobia.