El pijama vermell

Un relat de: Sempre_teva

Pot ocorrer que un dia estas asseguda al terra, devora la vidriera, amb un tè a la ma i un pijama vermell que pareix que hem dona mes calor que la resta dels pijames normals, i pot ser que miris un cel grissos que pareix massa alt, que deixa caure un imperceptible llagritmetj que viatja rapidament fins xocar-se contra el terra d'una ciutat que es massa grossa, massa impersonal, i pot ser que et sentis massa sola, rodetjada de tants cotxes que van amb pressa cap a tots els llocs netetjant impetuosament aquest plors del cel, que no aturen el seu viatge, que han d'anar l'abans possible fins l'altre part de la ciutat, com si per anar un poc mes a poc a poc no fossin a arribar o tot pogues desapareixer, i pot ser que un d'aquells cotxes s'aturi a un pas a nivell de les afores d'aquesta ciutat per deixar pasar un tren que va encara mes aviat, pero que tal vegada sigui mes valent porque porta els somnis, les il·lusions de tants com es pujen a ell per anarse'n a un altre lloc mes llunya que l'altre punta de la ciutat, i tal vegada arribi a una estació distant, i pot ser imaginis les cares d'alegria, les abraçades, les llagrimes, i mentres tant es possible que una nina amb ulls curiosos i un abric vermell estigui pensant quan arribara el pròxim cap de setmana per tornar-se pujar el tren, per tornar a veure la seva avia,i que camina de la mà de la seva mare,per els carrers estrets de la seva ciutat, i provablement passara per cada banc, cada casa, cada vidre, com cada cap de setmana, però tal vegada alguna cosa canvii en el seu caminar, tal vegada alguns d'aquests edificis, alguns d'aquests vidres, algu mirara aquella nina que pasa per davall, i es fixi amb el seu abric vermell que pareix que abriga més que els demes, i pot ser aquesta nina també el miri, i li somrigui, i cap la possibilitat de que agafi un telefon i marqui un numero apres de memoria i en aquest moment un impuls electric viatji mes rapid que dos caminants, mes rapid que els cotxes, que els trens i que les gotes d'aigua que cauen d'un cel gris i que fan sonar una melodia coneguda en alguna casa d'alguna altre ciutat on algu deixa un te al terra, s'aixeca, es recoloca el pijama i contesta:

-digui?
-Hola, soc jo.
-Hola, t'anyoru
-I jo a tu, se que dus posat el pijama que et vaig regalar.
-Com ho saps?
-No ho se,ho intuesc, acab de pensar amb el teu somriure. Saps que crec que es el mes bònic del món?
-Quan tornes?
-Demà, necessit veure't
-T'estimu
-I jo a tu

Comentaris

  • Bona prosa.[Ofensiu]
    Jere Soler G | 11-05-2008

    És una prosa que té força, que a més del que diu, insinua sentiments. Llàstima d'algunes faltes ortogràfiques. Però es poden corregir. Continua escrivint.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Sempre_teva

Sempre_teva

7 Relats

6 Comentaris

4686 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Hola! Jo som na Joana Maria, tenc 21 anys. Soc de Mallorca. A primera vista, per la gent que no hem coneix gaire, o que m'acaben de coneixer, diven que som una persona que pareix que he d'esser molt antipatica, i que impos respecte, als que es volen acostar. Però la gent que ja hem coneix diu que soc molt extrovertida i simpatica. Això d'escriure, ho faig desde el 14 anys, però hi ha hagut varis anys de la meva vida que ho vaig deixar, perque quan volia escriure mai m'agradava lo que hem sortia. Ara ho he tornat a fer, perque hem relaxa molt, sobretot perque no som una persona que conta massa la coses que li pasen. Apart mai vull que ningu llegeixi res del que escric, hem fa molta vergonya, i així hem llevare un poc aquesta fobia.