Estimat Ningú

Un relat de: Sempre_teva

No desesperis, jo estic aquí, al teu costat, doncs avui mirant les estrelles, he recordat el temps que passem junts observant-les. I com des d'aquell llunyà paratge, el teu rostre passava per la meva ment com cau una fulla, lent però intens. El vent s'encarrega d'espargir el meu pinzell d'idees, fosc com la nit, Quanta distància hi ha entre els teus ulls i els meus? Quant temps manca fins que les nostres mirades es creuin de nou? Temps i espai, només és això. Entre les meves veus apagades només existeix el murmuri i el desengany, la solitud em fa pensar en tu, i tu ho ignores. Aquests ulls aquesta vegada volen mirar el cel, buscant en el firmament allò que anhelen, el que preguen. Només et demanen un poc d'amor perquè la seva resplendor torni a ressorgir, però estimat Ningú, tu ho ignores, tu no em dones res, jo em lliuro a tu. Podré ser imperfecte, embullada, però ningú com jo, està tan enamorada. Enamorada ni de la nit ni del dia, ni del cel ni de la terra, tu estimat Ningú, ets més que tot això. Sé que mai et trobaré i que aquestes paraules s'enfonsaran en altre brut calaix, com l'espasa de la demència en el meu fràgil cor.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Sempre_teva

Sempre_teva

7 Relats

6 Comentaris

4689 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Hola! Jo som na Joana Maria, tenc 21 anys. Soc de Mallorca. A primera vista, per la gent que no hem coneix gaire, o que m'acaben de coneixer, diven que som una persona que pareix que he d'esser molt antipatica, i que impos respecte, als que es volen acostar. Però la gent que ja hem coneix diu que soc molt extrovertida i simpatica. Això d'escriure, ho faig desde el 14 anys, però hi ha hagut varis anys de la meva vida que ho vaig deixar, perque quan volia escriure mai m'agradava lo que hem sortia. Ara ho he tornat a fer, perque hem relaxa molt, sobretot perque no som una persona que conta massa la coses que li pasen. Apart mai vull que ningu llegeixi res del que escric, hem fa molta vergonya, i així hem llevare un poc aquesta fobia.