estima'm

Un relat de: universbrillant
Quan et sentis perdut,
agafa la meva mà, allà estarà per sempre.
Quan et sentis trist,
roba'm un somriure, per tu n'hi haurà infinits.
Quan no vulguis seguir,
entra en el meu camí, caminarem junts.
Quan vulguis estimar,
estima'm, jo sempre ho faré.
Estima'm, quan els núvols no et deixin veure les estrelles, quan la lluna deixi de sortir. Estima'm quan no et sentis fort, quan la vida et caigui al teu damunt. Quan la boira et borri el camí. De dia i de nit, segon a segon, minut a minut, estima'm..
Tan me fa quan m'estimis, però estima'm.

Comentaris

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: