Estelada

Bonic poema, recordo el Repte de la "Nit estelada al Roine".

T'he de dir que jo no vaig anar al sopar de Gràcia i no conec la Gemma, com afirmes en el teu comentari. Només hem coincidit en l'entrega dels poemes il.lustrats de Premià de Dalt, l'únic acte públic de RC en el que he participat. Recordo com vares tocar el piano i et vares quedar en blanc tot tocant una peça. Però és que fins i tot vares tocar Richard Claydermann! Ets una artistassa! En tots els sentits... no sé si dibuixes igual que escrius i toques el piano? Però tens tots els números per ser una gran artista en un futur no massa llunyà.

De moment, avui, 11 de setembre, diada nacional de Catalunya, et faig aquest comentari molt motivat pel nom del teu poema: "Estelada". Em fa pensar en moviments independentistes i nacionalismes radicals... no és per menys, amb les trifulques que munten tota aquesta gent arreu del país!

No estic ni a favor, ni en contra, em mantic una mica al marge de la gran dicotomia: Espanya - Catalunya. Abans que res em considero:

1. Centellenc (Centelles, el meu poble),
2. Osonenc (Osona, la meva comarca),
3. Barceloní (de la província),
4. Català (del Principat),
5. dels Països Catalans (tots ells),
6. Espanyol (una mica, encara que sigui per dir que he après el seu idioma),
7. Europeu,
8. Ciutadà del món sencer,
9. Habitant de la Via Làctea (la nostra galàxia)

i finalment,

10. Una partícula més de tot l'univers en continua expansió (segons la teoria del "Big Bang").

En aquest ordre, justament.

"Les petites llums del Cel
són tan sols febles espurnes
comparades amb les teves armes
d'encants pintats amb tons de mel."

Com a espectre de la natura que sóc, un llampec, et felicito per comparar les llums del cel amb espurnes... jeje! Prepara't que vinc! Aquesta nit i demà advertiràs la meva presència, kispi.... llamps i trons a dojo! Sóc el rei dels trons... a la recerca d'espurnes allà dalt del cel, entre els núvols i les masses d'aire fred i calent. És llavors quan la química, la física es posen d'acord per causar les tempestes elèctriques, llampegants i sonores més importants de tot l'any.

Ha arribat el setembre i amb ell, les tempestes més fortes de l'any.

Estic boig? Potser una mica....oi?

Una abraçada carregada d'electricitat estàtica! (no, encara no, els jerseis de llana són per més endavant).

Gràcies per comentar-me, kispi, a reveure!

Una bona estelada ben plàstica!
Quina raó que portes: Efectivament, no hi ha res que iguali les sensacions que ens fa sentir l'amor, per dins i per fora...

Bé, doncs, respecte al que em preguntaves: no, no hi sóc a la llista del sopar d'hivern!
Vaig anar a les dues darreres que es van organitzar ( la de primavera i la de tardor ) i van estar molt bé, però ara no ha pogut ser, per diverses raons... ens haurem de continuar visitant virtualment, de moment!

Ja que no puc "contemplar les estrelles en els teus ulls" ( preciós, el vers! ) t'envio ara mateix una abraçada com un escenari: ampla, llarga i fonda!
Unaquimera