Estel del Matí

Lliga amb el cant de l´alosa
El clareig d´aquest matí,
Com l´estel, que avui no gosa
Deslligar-se del jardí
D´estels de la nit passada
En mig la lluent contrada
I el blanc de la flor amagada
Encara al nocturn setí

El cant de l´alosa, però
Que de la lluna li arriba,
Es sent fins la bella flor
Que de rosada és vestida.
Quan amb el ixent del sol
D´or s´enfaixa el rierol
I reverdeix tot l´estol
Ple de catifes de vida.

Diu l´alosa en clarejar:
He vist a munions d´estrelles
Des de ma branca al cantar
Com cantaven meravelles
De la lluna quan s´en va
Deixant-nos el llostrejar
Que acarona el despertar
De les més fresques poncelles.

Diu el sol de les aurores
A les flors i a les aloses
I a les perles d´aigua d´hora
Amb vidre al cor de les roses:
Poncelles canteu vosaltres ¡
Unes roses, altres blanques
Amb els gotims a les galtes¡
Del missatge en fareu lloses

Perquè hi puguin cavalcar
Al jardí del benestar
Apol clar encenent al dia
I Diana , de nit, hi caçar.
Digueu-ho roses i ocells
A les guineus i al cadells
Que s´arruixen jovencells
En les aigües del riu clar

Perquè aquest cant arrivara
A la mar, font de la vida,
Canteu-li al rierol ara
Perquè hi voli cada dia.
I quan el dia es remou,
L´estel que tot ho commou
Canti quan el sol desclou:
Jesús és nat de Maria¡