Essencial essència

Un relat de: Xantalam

...i vàreu marxar a corre-cuita
com qui fuig d'una fera...

Una llarga i grisa serp de tancs
entre la boirassa de pols
avança mortífera, decidida
esmicolant les pedres
aixafant els vostres camps
ja abandonats

- Tot això no, filla, només podem
endur-nos l'essencial...

Des de la finestreta de la fugida
veloç, caramull de matalassos
mires enrere.
Allà quedà per sempre
la teva essència
els llibres, les fotografies
els poemes...
I el teu pintallavis Rosada Innocència


De nous ne sommes pas les derniers



Comentaris

  • Denúncia colpidora[Ofensiu]
    Unaquimera | 30-09-2008 | Valoració: 10

    Un poema que denúncia i que constata, que ensenya el seu dolor sense estridències, amb una serenitat no per això menys colpidora.
    No demana res en concret, però recorda tot allò que es perd en cada desarrelament, en cada infància que no ho pot ser.

    La frase del diàleg en mig dels versos descriptius és un gran encert i planteja un interrogant: som l'essencial les persones i les nostres relacions mútues? La nostra filla, el nostre germà, la nostra amiga, ... són tots aquells que estimem i ens estimen els que no podem perdre en cap cas?

    Ha estat un goig passar a llegir-te, ho he de fer més sovint ara que tots tornem a ser al nostre lloc i ha finalitzat el parèntesi de l'estiu i el temps diferent.

    T'envio una abraçada ben càlida, de tardor,
    Unaquimera

  • Sensibilitat extrema[Ofensiu]
    RFS1984 | 29-09-2008

    la del teu poema. No em vull ni parar a pensar que degué suposar -i suposa- l'exili a tants milions d'humans d'ahir i de hui. NO A LES INJUSTÍCIES!

    Tot això no, filla, només podem
    endur-nos l'essencial...

    Quanta infantesa truncada de cop.....

  • Gràcies[Ofensiu]
    Jimbielard | 25-09-2008 | Valoració: 10


    Tenia pendent passar per aqui, i avui m´he dit: -"tens poc temps, aprofita i ves a veure la Xantalam" i renoi, que ben aprofitat aquest temps.

    Conmovedor poema reflectant la desgràcia de la fugida inminent i la tristor ennuegada per la pèrdua dels racons estimats en la recerca de nous en un l futur desconegut, però mai igual. Felicitats!!!



    Allà quedà per sempre
    la teva essència
    els llibres, les fotografies
    els poemes...
    I el teu pintallavis Rosada Innocència


    Joan.

  • Per alguna cosa...[Ofensiu]
    rnbonet | 24-09-2008

    ...va ser el guanyador! No, xicona?
    A mi em va agradar per la força que desprén, pel sofriment que s'endevina.
    Salut i rebolica!
    PS. Et sûrement, il ne sera pas le dernier. Has vist què acadèmic?

  • La fugida...[Ofensiu]
    F. Arnau | 24-09-2008 | Valoració: 10

    Recorde el teu poema del RPV 49 sobre el quadre de Picasso, proposat pel rnbonet i el deo (per cert, que ja he vist que a tu també t'ha fet arribar la seua "Arquitectura Visual").
    Jo vaig veure al quadre com una continuació de l'esperit del "Gernika" de pacifisme i denúncia de les agressions feixistes (derrota de l'Exèrcit Republicà a la Guerra Civil Espanyola, i la invasió de Txèquia-Eslovàquia a càrrec de la Whermacht), però he vist que el teu poema segueix el mateix fil conductor, encara que, sota la perspectiva dels que tenen que fugir per salvar lluirs vides...
    Un poema molt ben trobat, i un merescut guanyador d'aquell repte.
    Una forta abraçada!
    FRANCESC

    PS Records al Ferran i al Roger...
    (I si vaig a Roma, ja te consultaré totes aqueixes coses tan importants que em deies)
    ... La foto de la "bio" no sé perquè dius que és de fa uns anys, doncs jo la veig tal com et vaig conéixer a Premià de Dalt.

  • Per a celebrar el meu relat núm. 350[Ofensiu]
    deòmises | 24-09-2008

    ARQUITECTURA VISUAL













    C
    E U
    R

    assenyalant l'inici de la balaustrada

    A


    (Descens per la mirada de l'ànima policromada






    N

    Edifici dels somnis


    La veu del temps ressona


    En l'Arc de Sant Martí


    De les seves parets

    Construeix els murs


    De la il·lusió


    Amb noves resquícies


    Plenes d'utopia

    T


    a la recerca dels ulls profètics del geni, els





    O

    N

    I

    G


    ulls que imaginen els somnis i els tornen reals





    A

    U

    D

    Í


    les utopies carregades de dificultat capten l'atenció








    La trencadissa


    Serveix per a la forma


    De les idees








    C
    A


    S
    A







    B
    A
    T



    L
    L
    Ó





    Neix en el vidre


    La inspiració lúcida


    Pedres del geni





    de l'argila i s'endinsen pels túnels laberíntics





    Riu del silenci


    L'aigua profunda


    Esdevé pedra


    Torrent del geni

    Existir per a que l'obra dins teu vagi creixent,


    Escoltar-la, estimar-la, deixant-se endur per ella.


    Potser regeix la vida amb dolor i sofriment


    -El turment necessari per a que sigui bella- ?

    Dóna'm els mots


    Buits del silenci


    Seran els murs


    De la celístia


    de la febril creació refusant tots els límits)


    43















    O


    N

    Engendra la llum


    En les teves mans


    Després de la mort,


    La glòria segueix

    C


    O

    M

    E

    N

    Ç

    A

    La gota


    De la rosada


    En clara


    Harmonia

    E

    L

    mot


    llum


    cos


    veu

    S

    O

    M

    N

    I

    La bellesa


    És teva:


    Parets


    D'ombra clara

    D

    E

    La vida de fum


    En el descans


    Del teu record


    El geni pateix

    L

    '

    H

    O

    M

    E

    ?


    Arran de terra, l'admiració en les boques obertes de qui el descobreix



    D.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Xantalam

Xantalam

100 Relats

592 Comentaris

134537 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
Conservo en aquest web, com la llibreta vella que no tinc, els primers poemes (manquen una bona colla de poemes inèdits de la darrera època). Tots ells m'han dut a la publicació del primer llibre "Dona i ocell" en la col·lecció de Poesia Edicions de la Guerra de l'Editorial Denes.

Aquest llibre ha estat guardonat amb el XXXIè Premi de Poesia Manuel Rodríguez Martínez - Ciutat d'Alcoi . Editorial Denes, 2014.





El meu segon llibre, "Quatre arbres" rep el XXXIXè Premi de Poesia Catalana Josep Maria López Picó dels Premis Literaris Vila de Vallirana el 2015 (Viena Edicions, 2016)




***

Nascuda a França per "accident" i anatomopatòloga de professió, són algunes de les dades més originals. Pel que fa a la resta, bastant més corrent... Potser el meu interès per la poesia, i les arts en general, m'ajuda a deslligar-me del més quotidià en l'intent de crear quelcom bell. La meva professió m'ha deixat poc temps lliure que dedico fonamentalment a la família i a llegir. Aquest és el primer pas per aprendre a escriure, però sospito que puc quedar atrapada en la xarxa dels lletraferits.

Maig, 2008

xantalam@gmail.com


Bloc de poesia Enfilant finestres

Bloc del grup de poesia Reversos Reversos grup poètic