Essència de la raó

Un relat de: srta_squitx
Serena la flama que crema entre cendres, ja no més conquestes, ja no més tempestes, essència sols, essència.

Bé o malament? La raó no entra en raó, desposseïda de la veu que l`escoltava què pot fer sinó apaivagar-se.

La vida de l`home es regeix per la raó. Qui ho diu això? Escolto... moltes veus ho diuen... I jo us pregunto, vosaltres que sembla sabeu tant, sabeu quina raó té la raó per regir la meva vida? La raó em fa humana? Això digueu?

Raonar com raonar per esbrinar de què em serveix raonar... Garbuixos de paraules em proporciona la meva raó.

Accepto que potser la tinc malbaratada, es pot haver espatllat. Tinc records de llargues repeticions de paraules, de gestos, de comportaments, d`accions que havia d`imitar, i em qüestiono... i si les hagués après millor ara tindria més bones raons?

He atrofiat la meva raó volent fer-la passar per aquell tub petitó que un dia, no sé quan, em va cridar l`atenció. Sé que era minúscul aquest embut, poc fàcil d`accedir-hi, però ai mare, era tan diferent a tot lo altre que no me`n vaig poder estar, vaig voler posar-hi el meu cap, i mireu-me ara... vaig caminant amb un embut enganxat al cap.

Hi ha gent que diu que me`l tregui, avui dia hi ha molts bons cirurgians plàstics que per quatre xavos me`l traurien i no hi hauria senyal, ningú se n`adonaria que fins ara he estat amb un embut a sobre el cap.

Hi he rumiat, sense cap senyal diuen, net i polit quedarà el meu cap, sense senyal tornen a dir... sense senyal...

M`he espantat, ara tinc ganes de fugir i les meves nits dormen amb el terror d`un bisturí raonablement adequat per curar la meva raó. No ho he dit a ningú però estic planejant la meva fugida, buscaré un indret estrany, caòtic, irreverent, asocial i em despullaré, tota nua amb el meu embut al cap buscaré aquest lloc, el meu lloc.

< Informe nº XXX: Habitació 23 unitat d`ingressos hospitalaris subaguts de mitja i llarga estança, tenim nova usuària a l`assistència sanitària. La pacient en qüestió presenta ideació paranoide, desitja obstinadament que se li faci un implant “embutolític” a la zona cranial i lobotomia a l`àrea del còrtex orbitofrontal, a més de la parietal i l`occipital si fos possible que entressin al pack. Motius de la demanda: socialitis dogmàtica extremis. >

Deixo l`informe de banda i em dic a mi mateixa: “Carai! Quin cas més dur, pobra dona...”

... ho penso aquí, recolzada sobre la gespa fresca, amarada per un cel blau imponent en la seva grandesa, bressolada per la brisa neta d`aquest matí com de primavera on el dia comença igual de fresc, igual de pur que el que vaig acomiadar ahir, al vespre, sota les estrelles netes d`un indret a on la meva nuesa combina molt bé amb el que porto posat a la testa.

Comentaris

  • Doncs això[Ofensiu]
    Tanganika | 16-09-2014

    http://relatsencatala.cat/relat/orgasme-de-boig/1044741

  • Un embut per fer tururut als altres![Ofensiu]
    Mena Guiga | 16-09-2014

    Tant de bo la gent anés amb embuts al cap. Diferents models, cadascú dissenyat el seu, res de comprar-los industrialment. Tant de bo la gent pensés amb la raó, sí, però equilibrada amb l'ànima i així equilibrar els dos hemisferis cerebrals, masculí i femení.
    Tant de bo la gent mirés menys la tele i més el firmament. Calma la vista, asserena el cor, però cal insistència i fe i cap dia és igual.

    I prou rotllo.
    T'afegiré un relat d'una 'germaneta' meva en què també hi apareix un boig amb un embut, tot i que és un relat amb algun 'rombe'.

    Mena

l´Autor

Foto de perfil de srta_squitx

srta_squitx

59 Relats

60 Comentaris

35266 Lectures

Valoració de l'autor: 9.63

Biografia:
I la vida, ¿què és? Fenomen i procés, moviment i acció. Però com determinar tenir una vida viva, perquè reconeguem-ho, no tota vida està viva.
I la vida viva, ¿com es viu? Doncs crec que no ens hem de sentir mai completament satisfets pensant haver arribat a la fi, si la fi de la vida és la mort, si us plau, no morim en vida. Que la fi no arribi mai llevat quan l`últim sospir ens apagui el cos.
Viure és anar fent camí, un camí que no cal que traspassi fronteres terrestres però sí fronteres internes.
No oblidem mai que l`ésser humà té capacitat de continu aprenentatge, de contínua superació, però per aconseguir-ho hi ha d`haver la motivació de voler-ho. No dic que tot el voler és sempre el poder, afirmar això és una bajaneria que pot portar a molta confusió al pobre mortal que s`ho creu, no, senyores i senyors, voler no és sempre poder. Però no passa res, hi ha una solució, no voler només una cosa, voler-ne moltes i les que es puguin aconseguir intentar-ho i les que no... sempre ens queda el recurs de l`escriptor, del poeta: sublimem els desigs impossibles de satisfer i transformem-los en bellesa.

P.D. Agraïments a tot aquell que em llegeixi.