ESMIRNA , a Port de la Selva (Cartes de l´apocalipsi a les 7 esglésies)

Un relat de: prudenci

ESMIRNA, a Port de la Selva. (CArtes de l´apocalipsi a les 7 Esglésies)

Com fou abans aixi será per sempre-,
no val mort ni dolor, ni temps, ni tomba oberta.
sofriment m 'ensenyá la pobresa i el plor
sense consòl ni orella que t'escolta, ni ull que et veu
que sigui bo per a reparar l 'afront
Aquí, a la rada, tot segueix igual,
sota del sol lluent que sempre l 'il.lumina,
i el vent de tramontana o de garbí
que joiós la festeja.
Però la mort está en tu, amagada i amable,
com un vell amic, que ara ja no t'estima.
Jo era ric, si ric, i ara sóc pobre
i tot ho be perdurt en frígid desconhort
que ningú escolta.
Oh sí ! que enn son de bons aquells
a qui el meu cor enyora,
i enyora, peró sap que no son ells, ni són qui eren.
No van comprendre'm ni ajudar-me a 1'hora.
I a la fi vé el morir, morir sol i sense honra,
i hi ha dol en renéixer i veure-ho tot igual,
mirant o caminant com si fossis una ombra,
que Iluu , peró, davant d'ulls de cec,
duent al seu bescoll la corona de la vida.



Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer