Escric de tu

Un relat de: Àlex Casanovas Boada

Escric de tu i de mi per recordar-te.
La tarda em pesa suament als muscles,
I dibuixa l'espai en que et retrobo,
Sense tenir-te.
Com un espill que reflexa,
Un miratge fals,
Jo intento escriure de tu,
Una mica de veritat.
Aquesta esperança que tinc,
S'em fa desig a la mirada,
I m'enarbora el cor,
Com una bandera estelada,
Perquè ens puguin veure,
desde l'altre banda del mar,
i sápiguen que no menteixo,
si escric de tu el que escric.
I qué escric de tu,
Ni Déu sap el que escric,
Unes poques ratlles,
Que no menteixen,
Unes poques ratlles que amb delit segueixen,
Cadascún dels teus moviments.
I qué puc escriure d'una persona que ho és tot,
Només puc escreiure que veritats,
I les roses que es desclosen será testimonis,
De que mai he mentit,
I que ningú em podrá jutjar pel que hagi dit,
De la més bella persona,
Que hagi pogut existir.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer