Escoltant Beethoven

Un relat de: srta_squitx
Hi ha dolor al meu voltant, acròbata com sóc de tant en tant faig alguna giravolta i l`esquivo, però després sempre entrebanco i fito una estella clavada al cor d`algun ninot, creat per donar amor i alegria, farcit tot ell de cotó suau i recobert amb retalls de teles, com cicatrius de ferides de guerra...

Un moment per no dir res,
silenci,
respirar i expirar,
la ment ubicada fora,
més enllà del sentir
del mi i cap al mi.
Dolor en gent que m`envolta,
en cors sagnants,
guerrers de batalles
mai triomfants.
Silenci pels que ens envolten
vivint la vida,
morint-la dia a dia.

Comentaris

  • Impressionant[Ofensiu]
    Jordi Abellán Deu | 30-03-2014 | Valoració: 10

    La veritat que cada cop que llegeixo algun escrit teu em quedo admirat.

    No he pogut evitar pensar en un escrit meu que ja té algun temps: "Castells als núvols".

    Si et ve de gust llegir-lo el podem comentar en comparació al teu magnífic "Escoltant Beethoven".

    Enhorabona.

    Jordi

  • Gràcies Aleix[Ofensiu]
    srta_squitx | 30-03-2014

    el teu comentari té quelcom que m`ha arribat, serà la bella abraçada potser, o que desprèn sensibilitat, o tot... Sigui el que sigui t`agraeixo molt les teves boniques paraules. Una bella i tendra abraçada per a tu també.

    Anna

  • Bell dolor[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 29-03-2014 | Valoració: 10

    Hi ha dolors que s'escriuen amb paraules i aquest teu és bell, simplement bell i prou. Un escrit amb dues cares, la primera en prosa poètica i la segona en vers, però totes dues farcides de bellesa, realitat i humanitat. M'ha agradat molt tant la forma com el contingut del teu escrit. Una forta i bella abraçada.

    Aleix

l´Autor

Foto de perfil de srta_squitx

srta_squitx

59 Relats

60 Comentaris

35274 Lectures

Valoració de l'autor: 9.63

Biografia:
I la vida, ¿què és? Fenomen i procés, moviment i acció. Però com determinar tenir una vida viva, perquè reconeguem-ho, no tota vida està viva.
I la vida viva, ¿com es viu? Doncs crec que no ens hem de sentir mai completament satisfets pensant haver arribat a la fi, si la fi de la vida és la mort, si us plau, no morim en vida. Que la fi no arribi mai llevat quan l`últim sospir ens apagui el cos.
Viure és anar fent camí, un camí que no cal que traspassi fronteres terrestres però sí fronteres internes.
No oblidem mai que l`ésser humà té capacitat de continu aprenentatge, de contínua superació, però per aconseguir-ho hi ha d`haver la motivació de voler-ho. No dic que tot el voler és sempre el poder, afirmar això és una bajaneria que pot portar a molta confusió al pobre mortal que s`ho creu, no, senyores i senyors, voler no és sempre poder. Però no passa res, hi ha una solució, no voler només una cosa, voler-ne moltes i les que es puguin aconseguir intentar-ho i les que no... sempre ens queda el recurs de l`escriptor, del poeta: sublimem els desigs impossibles de satisfer i transformem-los en bellesa.

P.D. Agraïments a tot aquell que em llegeixi.