Equilibris

Un relat de: Urkc-Eduard
Amb ensinistrament ardu
afegint impuls escòpic
podrem dilucidar
el desencriptament
d'albats fantasmàtics
que no tenen retop

I fènyer desplastificant
cristal·litzacions catalitzades
l'aferrament a expectatives truncades
així el direccional es torna amb discrecional

Les ofrenes als déus del bé i justes causes
Mai arriben
ans contrari
es tornen repressió, misèria i fustració.

Aquelles fites cobejades s'esvaeixen
I es tornen sols els teus nus ulls

I mires només el buit i no-res.
Alegra't
Allà rau el secret
Amb aquest net, de bell nou
Brosten llavors ignotes
Cap a una nova Pàtria
verge de voltors,paràsits i teatre distractor

Desbrossant traidors, covards i mercenaris

Una terra nova, lliure i valenta

Comentaris

  • Camins elíptics[Ofensiu]
    kefas | 18-04-2021

    Camins elíptics
    que deixen les paraules
    impetuoses
    dins del sentit
    de l'extravagància
    d'un món de mones

  • To profètic.[Ofensiu]
    SrGarcia | 17-04-2021

    Em tens amorrat al diccionari; de vegades hi busco amb èxit, com "albat" i "fènyer", de vegades sense, com "escòpic" o "fantasmàtic".
    Malgrat el començament tan críptic, acaba semblant una exhortació èpica a deixar els déus del bé (s'entén la metàfora) i a construir encara que sigui a partir del no-res. Un cert to profètic impregna tota la poesia.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: