Cercador
El meu somriure
Un relat de: illudere- Compartir:
Feia temps que no et deixaves veure,
feia temps que no forçava la teva presència.
T'havia perdut, t'havia enyorat,
on havies anat?
Ara tant se val,
la qüestió és que has tornat.
A vegades en forma de petits detalls,
a vegades en intants que valen la pena.
Et necessitava sentir,
et necessitava gaudir.
Ara que tornes a ser aquí,
et demanaré que et quedis amb mi.
No marxis.
T'ho demanaré,
t'ho suplicaré,
doncs gairebé ja no recordava com era de bonic
conviure amb un somriure.
Comentaris
-
illudere | 29-11-2009
Anna, gràcies pel missatge optimista!;) ho probaré jo també, segur que funciona.. Una abraçada
Ullsdexocolata, amb el relat intentava expressar que he sabut vèncer a les preocupacions i que he decidit tornar a somriure sense pensar en afers passats. Una abraçada també! -
Saps que?[Ofensiu]annah | 27-11-2009 | Valoració: 10
Saps quin és el lema que em repeteixo dia rere dia al llevar-me????
Són tan sols tres paraules, però que que començar el dia sigui una experiència màgica.
Les tres paraules són:
AMOR
SOMRIURE
FELICITAT
I, al dir- les, sigui en veu altra o dins del meu pensament, esboço un somriure que em fa sentir plena de felicitat i energia!
M'ha encantat el teu poema!
No deixis que el teu somriure es torni a escapar... perquè no hi ha res més bonic!!!
Una abraçada i un GRAN SOMRIURE!
Anna -
ullsdexocolata | 27-11-2009
Fantàstic relat on s'expressa la tornada d'aquell amor que tant costa d'oblidar, m'equivoc?
A preferits.
Una abraçada literària.
l´Autor
6 Relats
21 Comentaris
7157 Lectures
Valoració de l'autor: 9.99
Biografia:
Sóc una persona que si li falten les il·lusions és res ni ningú i que, últimament, s'ha animat a escriure per intentar compartir neguits i no neguits.iludere@hotmail.com