Creure

Un relat de: illudere

Dies iguals,
sentiments que no marxen.
Frustrades il·lusions d'aquells que un dia vam somiar,
d'aquells que un dia vam creure.

Ignoràvem que tot tenia fi,
encara que fos la cosa més intensa que havíem sentit mai.
Allò, que ni se'ns havia passat pel cap,
podia ser cert.

Abans de la buidor
i, inconscients de tot,
vam fer-nos feliços;
ens vàrem estimar.

I, així va ser,
la buidor més absoluta em va visitar.
Es va endur masses coses,
entre d'altres, les meves il·lusions.

Encara no les he trobat,
les he cercat a arreu.
Dies m'he conformat a no tenir-ne,
dies les he canviat per altres.

Res és com abans.

I ara, que ja he deixat de creure,
costa no enyorar el somiar.
I ara, que tinc por de tornar a creure,
voldria tornar a estimar.

Comentaris

  • aquí et diria[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 08-12-2009

    que no deixis mai de somiar, i de creure, diria que cal anar creixent en la pròpia creença d'un mateix, créixer és avançar, i per no defallir, el somni és la nostra millor arma, però despert, cal que toquem sempre de peus al terra.

    Un bon poema, però m'ha mancat una mica de ritme, res important, ja que en aquest cas, sols conten les paraules i les intencions.

    Ferran

  • Estimar i somiar[Ofensiu]
    Dida | 19-11-2009

    Estimar sempre estimaras algu o altre d'una manera o altra, pero somiar...mai deixis de somiar!!! Somiar es viure i creure en un més enllà.
    Una abraçada,

    Dida

  • jumpy112 | 17-11-2009 | Valoració: 10

    genial

  • Amb esperança[Ofensiu]
    Unaquimera | 17-11-2009

    T'he descobert avui per una d'aquelles casualitats típiques de relatsencatalà, i en inaugurar el teu espai, m'he decidit pel darrer text publicat.

    Em sembla que aquest poema ( he vist que el classifiques com assaig, però si m'ho permets, em deixo guiar per la forma ) parla "ara" del "abans", i contempla des del desencís un moment de la vida que fou daurat.

    El que més m'ha agradat del missatge que es desprèn és l'estrofa final: dius "tinc por de tornar a creure, voldria tornar a estimar", sense negar la possibilitat que això arribi a succeir: em sembla molt positiu, ja que malgrat les èpoques fosques, cal deixar oberta la porta a l'esperança... ben fet!

    T'envio una abraçada per celebrar que t'he descobert avui com autor/a,
    Unaquimera

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

illudere

6 Relats

21 Comentaris

6515 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
Sóc una persona que si li falten les il·lusions és res ni ningú i que, últimament, s'ha animat a escriure per intentar compartir neguits i no neguits.









iludere@hotmail.com