A vegades cal ser constant

Un relat de: illudere

A vegades ho intentem tot i més per aconseguir un objectiu,
a vegades volem allò que, potser, és inaccessible,
a vegades necessitem quelcom que en aquell moment no pot ser,
o a vegades ens il·lusiona la més petita i insignificant tonteria.

Si parlem d'objectes materials el fet de ser constant pot ser, fins i tot, senzill.
Quan es tracta de l'amor i del fet d'estimar, però, la cosa canvia.
Aquests sentiments tenen un poder tant immens que qualsevol esforç pot ser fet en và. I és que, quan l'amor se'ns posa de cara o, bé, se'ns gira d'esquena (sobretot parlo de quan se'ns gira d'esquena) ja podem intentar, ja podem voler, que si el cor sent una cosa la raó ja fa estona que ha begut oli.

Un dia et lleves i decideixes reflexionar. Curiosament, arribaràs a la mateixa conclusió que els teus amics han arribat i que resulta ser allò que fa segles que intenten fer-te entendre:
- "Realment val la pena seguir així?"
- "És bo deixar-se endur pel corrent de la vida sense importar on et pugui portar?"
- "No seria millor començar a donar-se noves oportunitats?"
- "Perquè deixem de gaudir de tantes coses que valen la pena al nostre voltant per una de sola que, ella mateixa, va decidir sortir de la nostra vida?"

I a partir de llavors, és quan decideixes ser constant en les teves accions d'acord amb les respostes a les anteriors preguntes. Et sents fort, valent, diferent i, fins i tot, un xic més optimista que el dia anterior. Potser veus més aprop el final del túnel, t'animes i decideixes a partir d'aquell moment clavar un cop de puny sobre la taula i començar a mirar endavant.

Però aquell cicle optimista, dura poc. A vegades durarà un dia, a vegades en durarà dos o potser tindrem sort i en durarà uns quants més. A vegades no en tindrem ni per unes hores que qualsevol cosa, per insignificant que sigui, pot fer-nos tornar al punt de sortida. Aquesta, ens tornarà a recordar totes aquelles coses que érem abans del dia D i, al mateix temps, totes les que ja no som després del dia D. Al mateix pack, t'hi trobaràs tornar a passar dies (sempre ambientats amb cançons tristes) en que el desànim t'obligarà a acompanyar-lo i, en els quals per sortir al carrer, et posaràs la disfressa més alegra que tinguis (o puguis) per intentar que la gent no se n'adoni que encara portes aquell sentiment tant tendre a dins.

I seguiràs. I aniràs fent les activitats quotidianes per anar passant el temps d'una manera més o menys distreta. Arribarà el dia que et llevaràs i, gairebé per art de màgia, decidiràs tornar a reflexionar per intentar arreglar els teus neguits més interns.

I, aquesta vegada? Aconseguirem ser constants?
Aconseguirem decidir, d'una vegada per totes, mirar endavant?
Qui sap. Tot i així, la sol·lució és dins nostre i la trobarem quan decidim voler, encara que, nosaltres ens pensem que serà quan podrem. (Contradictori i complicat alhora, no? Doncs és així de senzill)

Comentaris

  • jumpy112 | 17-11-2009

    un escrit realment impressionant!
    m'agrda com escrius cada paraula juntament amb la seguent i li doncs aquest toc de màgia que fa que soni profund i que m'hagi tocat per dins.
    enorabona ! ;)

  • Carai[Ofensiu]
    msh0044 | 17-11-2009

    Carai, llegeixo aquest relat i t'ho juro, sembla que m'haguessis preguntat que em passava ara fa ja temps. Sembla ben bé que estiguis descrivint tot allò que en aquell moment era tota la meva vida: aixecar-me, decidir tirar endavant, caure a mig matí, aixecar-me cap al migdia, tornar a caure a mitja tarda per aixecar-me una hora més tard, per deixar-me caure del tot, llavors si, a la nostàlgia i melangia d'un llit sol.

    Però un dia em vaig aixecar, i de valent, i ostres, ara puc dir que fins i tot el caure va valdre la pena. Ara valoro molt l'estar dret!!!

  • Benvingut/da a RC...i sí cal[Ofensiu]
    Romy Ros | 16-11-2009 | Valoració: 10

    ser constant i no defallir mai, encara que sovint les forces flaquegin, que la melangia se'ns mengi i ens destrossi el cor. No ens deixarem desanimar per les febleses ni les músiques que, tot i buscar-les, ens portin records agres i subtils mostres de tristors. No nosaltres serem ferms en el nostre objectiu de seguir endavant i seguir tirant. I si caiem, ens aixecarem! Enhorabona per les teves reflexions.

l´Autor

illudere

6 Relats

21 Comentaris

6928 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
Sóc una persona que si li falten les il·lusions és res ni ningú i que, últimament, s'ha animat a escriure per intentar compartir neguits i no neguits.









iludere@hotmail.com