Cercador
Enyor
Un relat de: mitral- Compartir:
Color de maduixa són les galtes del meu marrec.
Com nata, el fons on descansa l'iris dels seus ulls.
Bufó n'és, sobretot, quan riu com unes castanyoles.
I, si l'amanyago sospira, és mou i fa soroll.
El sento viu i el desig de petonejar-lo és fa punyent.
Fins que el mossego deixant tot el meu amor en el seu cos.
Amor de mare embadalida pel fill que tinc prop meu.
L'estimo més que res en el món.
No hi ha cap vers que rimi perquè només són emocions
Del que podia haver sigut i no va ser
Perquè mai va néixer !!
Comentaris
-
Enyors[Ofensiu]Unaquimera | 17-09-2008 | Valoració: 10
Feia temps que no et llegia ni sabia de tu, així que ara, després del parèntesi de l'estiu, he decidit tornar a la teva plana i m'he trobat... que tenim un poema amb el mateix títol!
Aquest Enyor teu comença dolç, tendre i entranyable, però té un final colpidor, que deixa a la lectora bocabadada. Com a recurs expressiu, funciona perfectament.
Desitjant que l'estiu t'hagi anat bé, t'envio una abraçada de retrobament,
Unaquimera
-
estimació[Ofensiu]Somnikat7 | 15-12-2004 | Valoració: 9
Merci pels comentaris dirigits al meu poema.
Els teus mots són propis de una persona tendre i que sap estimar més que la seva pròpia vida, m'ha sorprès el desagradable final, esperu que si és una situació real teva que estiguis bé, que prou que t'ho mereixes. Anims i records de part mevia i de la gent que t'aprecia. -
Endavant![Ofensiu]kukisu | 18-11-2004 | Valoració: 9
Quan l'expressió de l'amor és tan sincera no cal que rimin les paraules, només els sentiments, i tu els expresses amb tota la seva força. Em sap greu el final.
Voldria llegir més coses teves perquè m'agrades molt, Mitral! -
... i tristesa[Ofensiu]brideshead | 18-11-2004 | Valoració: 9
Encisadora la tendresa que expresses cap a un fill.... només m'ha entristit arribar al final del poema. Ho sento molt si és que et va passar de veritat.
Valoració mitja: 9.25