Petons I

Un relat de: mitral

PETONS I


Petons dels bons vull que tu em facis,
d'aquells fluixets que m'esborronen
i que deixen un regust molt dolç i tendre
fent-me arribar la sang en el meu rostre.

Enyoro els teus petons en aquest instant,
per això hi dedico aquests versos,
i... demà quan et vegi de nou
seré jo qui t'ompli de petons, de molts petons.

Comentaris

  • No sé[Ofensiu]
    Biel Martí | 17-09-2004 | Valoració: 8

    Suposo que ell ja ho sap el que li espera quan arribi a casa: un capuccino! Ay, no, això era un anunci. Aquest poema suau li cal un altre vers, anem al segon petó...

  • Quina sort[Ofensiu]
    Ilargi betea | 07-09-2004

    ...que tindrà aquest home, Glòria!
    Has escrit un poema delicat, dolcíssim i plè de ternura. Moltes felicitats! en poques paraules te'ns guanyes el cor...
    Per cert, aquest I em fa pensar que aviat vindrà la segona part. Ja l'espero!
    Una abraçada amb molt d'afecte i, com no, molta màgia!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: