Sentiments

Un relat de: mitral

Ja no en sé de resseguir-te el cos amb els meus llavis
Són tants els dies perduts sense expressar el que sento
Que he perdut l'espontaneïtat de donar-te petons i fer-te carícies
No, no vull perdre't amor, vull tornar al passat i ser ben teva
Tocar-te amb les mans, amb el cos, amb l'esperit , amb tota jo i fer-te meu
Com aquell 27 de gener de fa...anys, tota una vida.

Comentaris

  • Situació dificil[Ofensiu]
    sempre | 30-12-2004 | Valoració: 9

    Molts cops no es pot seguir amb el que hi habia perquè de cop no et sens capaç de ser lliure. I no ser com fer-ho per canviar aquest aspecte, quan vols ser tu i donar molt, però no surt de dins cap enfora.
    És molt dur voler donar i no saber com fer-ho.
    Jo també em sento així, i vaig fent esforços, però llògicament l'altre persona demana i tu no saps com fer-ho per donar el que vol. Simplement és explicar com et sens, a mi em funciona.

    M'ha agradat la claredat en que expliques una situació molt frequent pero de la qual poca gent parla.
    Felicitats

  • .... oblidats, però no perduts[Ofensiu]
    brideshead | 18-11-2004 | Valoració: 9

    Preciós! I tan si ho faràs! Només cal que segueixis les teves pròpies paraules....
    M'ha encantat la senzillesa, la poesia de'aquestes ratlles, ... tot!

  • Nous moments[Ofensiu]
    BARBABLAVA | 27-10-2004 | Valoració: 9

    M'aposto alguna cosa a que segur que en saps de reviure moments especials. I no solament reviure'ls, sinó fer-los novament especials, diferents de com havien estat abans, amb la mateixa màgia d'abans, però amb nous matisos plens de vida...

Valoració mitja: 9