Cadències d'amor

Un relat de: mitral

Enamorada
Dels teus cabells blancs
Que encerclen el teu rostre
Que endolceixen les faccions
Que són ben meves.

Dolguda
Dels moments sense carícies
Que esbiaixen l'amor
Que per tu sento
Que em fan dubtar de com t'estimo.

Embogida
Dels apartats viscuts
Que traspuen estimació
Que el desig n'ha estat el centre
Que m'ha fet teva.

Arraulida
Dels llençols
Que ens acompanyen
Que fan més fàcil l'entendre'ns
Que enforteixen l'abraçada.

Acariciada
Dels teus encaixos
Que busquen els meus
Que assaboreixen
Que l'amor n'és l'aventura.

Volguda
Dels teus anhels
Que m'ajuden a estimar-te
Que he perdut la por
Que sé l'abast del teu amor.

Enjogassada
Dels racons
Que tu m'ofereixes
Que m'omplen
Que enyoro quan em deixes.

Enfortida
Dels estats
Que fan sentir-me
Que toco el cel amb les mans
Que n'és un privilegi

Respectada
Dels teus silencis
Que són el meu espai
Que tu em prestes
Que així sóc jo i tu ets tu.






Comentaris

  • Camps de Tristor | 25-09-2005 | Valoració: 9

    Que munik!!^^ M'ha agradat moOoltissim!Petons i haver si publiques alguna cosa aviat eh??jeje
    Petons.

  • Màgic[Ofensiu]
    Queca | 22-09-2005 | Valoració: 10

    de fet, com tu mitral. Un poema preciós i colpidor, dels que ja no se'n fan.
    Espero veure't per aquí més sovint!
    Una abraçada i cuida't molt!
    Mil i un petons i moltíssims somriures!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: