Cercador
Fora la tristor
Un relat de: mitral- Compartir:
Fora la tristor
Camina feixuga la dona que estima
amb un farcell a la mà de records amatents.
Cants de la terra emplenen son cor
i busca, si troba el plor que desfoga.
Més, ai ! si sent que ha perdut la dolça figura
de l'home plaent que potser no l'estima.
Dubtes fullegen pel seu cap envaït ,
prou ja de penes, tristors i deliris.
Recorda el que amb ell has viscut ,
i sigues princesa d'un conte de fades
on els prínceps desperten amb un càlid bes.
Tremola amant harmoniosa i no oblidis
que amb tu la vida ha estat generosa.
Pels bons moments, canta, somriu i no ploris
que n'hi ha que ni això han viscut.
Comentaris
-
Molt bo![Ofensiu]blaiv74 | 17-10-2007 | Valoració: 10
La gent sol estimar i aferrar-se a les coses físiques i materials. Per un temps són feliços, però és clar, el temps passa i tot se'n va, menys l'ànima. El teu poema és molt profund i fa pensar. L'has trobat molt bé. Enorabona! Has fet un bon treball.
-
Conjur de pau interior[Ofensiu]Unaquimera | 25-04-2007 | Valoració: 10
A la tristor cal mirar-se-la bé, per intentar esbrinar si és dolor o és ràbia... en el primer cas, cal donar-li temps a que cicatritzi la ferida... en el segon, esbrinar la causa.
Després cal pactar amb el record... i tenir present que la pitjor nostàlgia és l'enyor del que no ha succeït mai!
Un poema que busca provocar el somriure dolç, resaltar el costat més bell de l'experiència passada, conjurar la pau íntima... Gràcies per la teva intenció!
T'envio una abraçada tranquil·la i un somriure sense llàgrimes,
Unaquimera
-
Preciós[Ofensiu]Yuna | 02-02-2006
és que no tinc més paraules que preciós. Espero que ajudis a molta gent amb aquest relat..
¶:)