entre tu i jo

Fulles soterrades, parets de pedres centenàries
I l'esllavissada de set cels horitzontals;
Un crit de llibertat es desplega davant nostre
I, just darrere, unes reixes: una presó,
(L'últim refugi per l'ofec.)
I el silenci que se'ns arrapa als llavis
Com un full gastat entre tu i jo.
Ens enllacem, primer amb una mirada,
Després, amb un somriure,
Més tard, amb l'abrandament dels nostres cossos.
I els peregrins anònims ens contemplen,
com dos fantasmes medievals,
com espectres condemnats,
com amants d'un temps remot.
Abraçats, al nostre petit oasis quasi fill de la tardor,
No gosem esgarrapar la columna silenciosa
D'un incendi ja glaçat.
Només ens preguntem si som a les acaballes d'una nit
O si tot just la insinuem.
Però l'abraçada, com un prec, resisteix sota el pollancre...