ENSURTS I MÉS ENSURTS!

ENSURTS I MÉS ENSURTS...!

Ja es prou complicada la vida en una ciutat, com perquè un gos t'acabi d'arreglar els dies. Tu, sacrifiques una pila d'hores de la teva vida per tenir-ne cura, sortir a passejar, estiu, hivern, amb sol, amb pluja... perquè de cop i volta la bestiola et faci una mala passada que et tregui les ganes de tornar a sortir amb ella i fins hi tot de tenir-la a casa. De cop penses: - que he fet jo per a merèixer això?
La gosseta "Sisi" les tenia aquestes rampellades, i la pobre mestressa les patia en les seves pròpies carns.
Un matí de tardor, tot deixant a les nenes a l'escola, la mestressa i la gosseta, van encaminar-se cap el descampat on l'animaló feia les seves necessitats cada dia, trobant-se al seu davant un xicot jove, tot carregat de llibres que feia la mateixa ruta que elles. De cop i volta, i sense cap explicació, la gossa en llaçar a sobre del vianant, tot mossegant-lo a l'espatlla esquerra.
El jove es va girar per mirar de on venia aquell atac tant inesperat, va quedar palplantat davant de la mestressa de la "Sisi" sense poder articular ni una sola paraula; la pobre dona, blanca com la cera i titubejant, li va dir al jove: - Si ets tant amable d'acompanyar-me, al carrer d'aquí a sobre hi ha un dispensari, m'agradaria que et visites un metge.
-No, moltes gràcies senyora, només a estat un ensurt, no tinc cap ferida, només hem noto el cop de les dents!
- Ho sento molt, i no entenc el comportament d'aquesta bestia, crec que tinc l'obligació d'acompanyar-lo a posar una denúncia, i també penso que el millor lloc serà el dispensari, on el metge certifiqui l'accident.
- Dons anem senyora! Si vostè ha de quedar més tranqui-la, fem-ho!
El metge del centre de salut, va certificar que només havia estat un copet de dents; el xicot va insistir molt en que no volia posar cap denuncia, hi així es va fer; el metge del dispensari, li va recomanar a la mestressa de la gossa, que anés a buscar el carnet de les vacunes de la seva mascota, i així tancarien l'expedient sense cap més molèstia per ambdues parts.
Aquell migdia a casa, la gossa va esser el tema de conversa, tots se'n feien creus de les rampellades d'aquella bestiola.
Per prudència i prevenció, a partir d'aquell dia la "Sisi", no va tornar a sortir de casa sense un morrió.
I pensar que la mestressa no se'n volia fer càrrec d'un gos de mides tant grosses...!
No vols caldo? Dons aquí en tens dues tasses !
FI