Ens porten d'excursió.

Un relat de: tapisser
Cinc, quatre, tres, ...
El Senyor Director, amb mà ferma, va prendre el comandament.
I, com si ho hagués fet tota la vida, començà a prémer botons, aixecar palanques, buscar rutes, donar ordres a la seva tripulació (tots homes)...
-Director de recursos humans: Rumb al Planeta vermell!
-Director de Noves explotacions: Tot a bavor! (o el que es digui en aquestes ocasions)
-Director d'explotacions: Velocitat d'Híper Espai!
-Director tècnic: controli la intensitat del vent
-Director de laboratori: Doni'm dades meteorològiques actuals!
-Director de tresoreria: Humitat?
També va demanar, des de l'Intèrfon situat sobre del seu panell de comandament: -" Elenita" porti cafè per a tothom!!
- per favor (Sempre s'oblidava de demanar les coses per favor i, no costava res comparat amb el resultat).
- Convoco una reunió de totes les seccions, a la sala d'hibernació, en cinc minuts.

Tots els directors de les diferents seccions varen anar deixant les seves poltrones en mans segures, sabedors com eren de què cap cosa mal feta en un passat ja no arribaria a orelles de ningú, després d'assegurar-se no tenir l'esquena plena de punyals, car tenien qui els hi guardava, es varen anar dirigint a la reunió, amb els seus vestits d'astronauta, fets a mida.

El Senyor Director va començar:
- Senyors; saben que hem esgotat tots els recursos que ens han sigut atorgats pel nostre planeta, hem contaminat el que hem volgut, hem esgotat totes les fonts d'energia possibles, hem alimentat conflictes i guerres, hem manipulat informació, vaja: ni més ni menys hem complert els nostres objectius d’empresa.
Per aquest motiu fem aquesta excursió al planeta vermell.
La bella Terra ja se'ns ha fet petita, endemés no queda res vendible, i gairebé ja ho hem trencat tot.
És hora que els estudis d'altres galàxies, que tants anys i diners ens han costat, comencin a rendir.
Començarem per una gran promoció d'habitatges a Mart!

És que a la Terra ja no es podia ni respirar i el Capitalisme volia uns pulmons nous.

Comentaris

  • Ja tens raó, ja![Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 09-05-2017 | Valoració: 10

    Que ho hem trencat tot i, si encara no ho hem acabat de fer, ho trencarem en un futur proper. O sigui que.... tots cap a Mars! A mi, personalment, no em faria cap gràcia treballar en aquesta empresa, tinc claustrofòbia i no m'agraden les naus tancades. Però... ja s'ho faran. A mi no m'hi enredeu en els vostres assumptes, que només passava per aquí...

    Pels anys que em queden, em podries escriure un final feliç, com el de l'indigent i posar-me en una Terra plena de flors, aire pur, aigua neta i tota la mandanga. Ah, i una residència de 5 estrelles.

  • Compte enrere[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 19-04-2017 | Valoració: 10

    Caram, hem començat tots dos el relat del coet fent el compte enrere! Ara, la meva nau no té tants directors. Que voli l'imaginació! Una forta abraçada, Albert.

    Aleix

  • Perdó![Ofensiu]
    Nonna_Carme | 15-04-2017

    En el meu comentari hi ha dues errades :milions i abraçades.

  • Escrit en clau d'humor[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 15-04-2017

    però com els humans seguim destruint la terra amb aquestes bombes que costen millions de dòlars, (podrien gastar-los en alimentar la gent que mor de fam), no serà tan de ciència ficció el teu relat.
    Una abraçasa, tapisser.